El món

No sé si a vosaltres també us passa. Aquests últims dies m’ha passat pel cap aquella icònica sentència atribuïda a la filòsofa Mafalda: “Pareu el món, que vull baixar!” Cada dia el malestar d’un plat de sopa. Un dia l’ambaixador dels EUA a Israel reivindicant un suposat “dret bíblic” d’Israel per expandir-se per l’Orient Mitjà, “des del Nil fins a l’Eufrates”. Sens dubte a l’Antic Testament foren més diplomàtics! És clar, també Ossama bin Laden i al-Qaida es veien ja a Granada i, no cal anar tan lluny, entre nosaltres, un suposat dret medieval, com si fos així mateix bíblic, també atorgava drets i títols... Un altre dia Trump, en el llarg discurs de l’estat de la Unió, empès pels baixos índexs de popularitat, buida tota la sopera amb aquell principi tan seu: A qui no vol sopa, dues tasses. “Els aranzels substituiran l’impost de la renda”, va dir, un clar missatge per al Nobel d’Economia, després del de la Pau havent acabat “vuit guerres”. Una creença, un deliri freudià desconnectat de la realitat... I, cada dia, ara, el quart aniversari de la invasió russa a Ucraïna per “desnazificar”. El passeig militar, “la guerra de tres dies”, com bé ens recordava en aquestes pàgines l’Antoni Zorzano fa uns dies. El fracàs total de l’arquitectura postsoviètica, de la qual també Occident n’és responsable. Però som aquí, en un conflicte enquistat, en una guerra tecnològica, on Europa s’hi juga el seu futur en aquesta negociació de pau sense seure a la taula. I, ja ho sabeu, si no ets a la taula ets al menú! De moment, Trump colla a la recerca d’un acord per la via ràpida i, atenció, proposa com a solució les pretensions de Putin. I per a Putin, que vol recompondre l’imperi, Ucraïna no existeix, dit ras i curt. Tot es juga, ara per ara, en el do ut des de Moscou i Washington. Europa fa nosa i aquest és el perill: la desintegració. En qüestions de guerra i pau la UE no està en condicions de respondre. És més que la suma de 27 països, però menys que un Estat. D’aquí el federalisme o aquella debatuda Europa de diferents velocitats. La guerra d’Ucraïna ens ha posat en un escenari que obliga Europa a intensificar el seu paper en el món: democràcia, drets humans, estat de dret, raó.