La nostra petjada ecològica

Una recerca realitzada per un grup d’investigadors vinculats a AR+I, en col·laboració amb l’UdA, alerta de la dependència ecològica exterior del país, posa en qüestió la sostenibilitat real del model econòmic andorrà i mostra com les dades sobre emissions o consum intern, relatives al nostre impacte ecològic, ofereixen una imatge distorsionada. Segons els autors, una bona part de les polítiques públiques es basa en indicadors parcials que poden donar una falsa sensació de sostenibilitat. L’estudi ha tingut en compte el consum interior, tant el de béns i serveis produïts a Andorra com els que s’importen de fora. Del treball es desprèn que la petjada ecològica nacional és molt superior a la que es podria deduir de les estadístiques oficials. Als impactes ambientals locals s’han d’afegir els que repercuteixen sobre altres països, com succeeix en la major part de territoris amb una economia basada en el sector terciari.

Amb els efectes de la crisi econòmica del 2008, els responsables polítics van optar per rellançar l’economia del país que havia perdut el dinamisme de dècades anteriors. Tot i que sabem que en aquestes dates la població va disminuir, desconeixem quants residents van marxar, ja que el saldo migratori no queda clar, atès que coincideix amb un procés de neteja dels censos per ajustar-los a la realitat demogràfica. Davant l’escenari de recessió, els responsables polítics van considerar que l’obertura econòmica era l’opció adequada per mantenir el model instaurat als anys seixanta del segle XX, sense plantejar-se altres opcions, perquè no sabien o no volien canviar de model. Amb l’obertura van prevaldre els interessos econòmics sobre altres consideracions, menystenint les conseqüències per al territori.

La conclusió és que el nostre estil de vida es manté gràcies a un elevat consum territorial que es complementa amb una forta dependència dels recursos que venen de fora. Tot i que els discursos polítics parlin de sostenibilitat, la realitat evidencia una dissociació entre els que es diu i el que es fa. Aquest estudi hauria d’ajudar a reflexionar sobre quin ha de ser el model de país, però corre el perill de rebre un bany de calaix, com molts altres que han intentat aportar un punt de reflexió sobre el camí a seguir.