Qui vota què

Alguns advocats reclamen que es publiquin totes les resolucions judicials per reforçar la jurisprudència i la seguretat jurídica. La demanda és legítima: més informació, més transparència, més coherència en l’aplicació de les lleis. Si això és així en l’àmbit judicial, costa d’entendre per què en l’àmbit parlamentari no fem un pas semblant. Per què no publicar també el sentit del vot de cada conseller?

La responsabilitat política és una expressió que s’invoca amb facilitat. Davant de qualsevol decisió controvertida, es reclama que algú “assumeixi responsabilitats”. Tanmateix, en un sistema parlamentari com el nostre, els mecanismes ja existeixen: el control al Govern, les interpel·lacions, les comissions i la moció de censura. En altres paraules, el marc institucional no és buit.

El que sovint manca no és un instrument nou, sinó una condició prèvia: la traçabilitat. En altres àmbits, la traçabilitat permet seguir el recorregut d’un aliment, d’una joia d’or o d’un moviment de diners. En política, hauria de permetre seguir el recorregut d’una decisió.

Quan al Diari del Consell es publica el resultat d’una votació amb un “8 a favor, 16 en contra i 3 abstencions”, sabem què ha decidit la cambra, però no sabem qui ha decidit què. La decisió és col·lectiva; la responsabilitat, difusa. I, en política, allò que és difús tendeix a diluir-se amb el temps.

La votació no és només un acte col·lectiu del grup parlamentari; és, sobretot, un acte de representació individual davant l’electorat. No es tracta de desconfiar dels representants ni de fomentar el personalisme. Es tracta d’entendre que cada conseller/a ocupa un escó amb nom i cognoms. Cada vot forma part d’un historial polític que construeix coherència o la qüestiona.

Publicar el vot nominal no dramatitza el debat; hi afegeix memòria. Permet als mitjans fer-ne el seguiment, a la societat civil analitzar trajectòries i als electors recordar. Sense memòria, la responsabilitat es converteix en eslògan; amb memòria, esdevé criteri.

No cal inventar nous mecanismes de responsabilitat política. Els tenim. El que cal és fer-los operatius amb transparència. I la primera condició de la responsabilitat és saber qui ha votat què.

Potser és només això. Però no és poc.