Tots iguals

No. No tots són iguals. El que més m’ha frapat del cas Epstein és com de llarga i de tentacular era la xarxa de favors i d’interessos encreuats teixida al seu voltant, una xarxa on trobem noms esperats, noms totalment inesperats i noms de persones d’una quarta i d’una cinquena divisió al campionat de la influència global. Uns hi eren per violar nens o nenes, d’altres per fer-hi negocis o per conèixer gent amb qui fer-los i d’altres encara per fer-se amics dels altres o per fer sentir menys incòmodes els primers. Tant és, tots els que hi eren, hi eren. I eren molts. Massa. I amb perfils prou diversos (bé, aclarim-ho, amb perfils diversos en els detalls, perquè la cosa anava sobretot d’homes blancs amb poder): polítics i empresaris de tota mena, un catedràtic universitari de Lingüística referent per a l’antiimperialisme, la filla d’un ministre francès, un ambaixador britànic, un primer ministre d’una nació petita... Eren molts. Però no eren tots. Ni de bon tros. I en moments així és quan és més important insistir –per molt impopular que sigui el clam– que no tots són iguals. Que no tots els governants són iguals, que no tots els polítics són iguals, que no tots els mitjans són iguals, que no tots els periodistes són iguals i que ni tan sols no tots els que us deixeu caure per Twitter o pels comentaris del Diari sou iguals. No. I amb això no pretenc inaugurar una homilia relativista exculpatòria que digui que com que tots no som iguals, ningú no és culpable. Però no, no vaig per aquí. Tenim governants i polítics perversos i mitjans i periodistes que viuen de manipular i en tenim que no, en tenim d’honestos i de bons professionals d’una cosa i de l’altra. I no és una qüestió d’opinió, hi ha criteris objectivables per fer-ho, prou ja d’aquest postmodernisme que ho equipara tot a la baixa i que dona ales als populismes que ens estan ensorrant. No, no tots són iguals i el discurs que ho defensa (el de l’antipolítica, el de l’anticiència, el de l’antiperiodisme) tampoc no ho és de neutral, és un discurs que va a favor dels uns i no dels altres, perquè desacreditant-los a tots, els qui no fan bé la seva feina queden camuflats i els qui la fan bé queden equiparats a la púrria. I, a més, els ciutadans i els consumidors d’informació (és a dir, tots nosaltres) sortim perdent. Mal negoci.