Opinions diferents

La setmana passada, a la columna Telefèrics i altres invents, a la secció de comentaris, Eduard López Mirmi manifestava una visió molt diferent de la meva. Si jo demanava que no hi hagués més ginys per l’aire, Eduard López advocava per telecabines que comuniquessin les parròquies com a manera d’alleugerir els problemes de mobilitat. Punt de vista absolutament respectable, fet des de l’intercanvi d’opinions, que és molt saludable. I si avui en parlo no és per rebatre la seva posició, doncs quedava clar que pensem de manera diferent, sinó per mostrar el meu suport a maneres diferents de veure les coses, la política i la vida. Els humans som bastant iguals, però afortunadament pensem diferent. I una vegada més repeteixo un dels refranys favorits del meu pare: tants caps, tants barrets. Des d’aquesta columna, o des de qualsevol altra pàgina del Diari, sempre que he escrit un article d’opinió ho he fet per exposar, sense pontificar, el meu punt de vista, obert a qualsevol crítica. Hi ha temes molt polèmics en els quals segurament mai estaré d’acord a com pensen d’altres persones. Posem, per exemple, la cacera de l’isard a Andorra. No sé quants articles hauré escrit sobre la que jo anomeno la setmana tràgica, però almenys que a mi em consti mai he tingut una discussió o una paraula de més amb coneguts i amics que són caçadors i ho veuen d’una manera molt diferent. En tot, però sobretot en les opinions, s’ha de saber encaixar i respectar punts de vista diferents per molt que costi. Aquesta hauria de ser la norma imperant. En política és penós veure com, massa sovint, els partits opositors al govern de torn sols posen pals a les rodes, quan el millor en molts temes és remar junts. L’alternança en el poder és bona; l’extremisme, quasi mai. Sols queden fora d’aquesta equació posicions absolutament negacionistes que pretenen justificar el que és injustificable. En aquest cas ja no es tractaria d’una opinió diferent, sinó de posicions que no encaixen enlloc. Gent, per exemple, que nega l’Holocaust del poble jueu a l’Alemanya nazi, o el genocidi que recentment ha colpejat la població palestina. En casos tan flagrants sols queda prendre un camí diferent i transitar per espais que mai seran comuns.