Retorn al passat

Les diferents i recents eleccions celebrades a Europa, però també en altres llocs del món, evidencien que els partits polítics d’extrema i d’ultradreta continuen progressant, fins al punt que en algun estat han aconseguit governar. Així, pot sobtar que, en un país com Xile, l’elector hagi escollit aquesta tendència, fins al punt que avui, en el seu executiu, participen, entre altres, dos antics advocats de Pinochet. També constatem com a la veïna Espanya una part de la joventut manifesta enyorar el temps del franquisme, que, per cert, ni ha conegut ni sofert. Molt pocs països s’escapen d’aquesta sorprenent inclinació i podem celebrar que, fa pocs dies, a Portugal els ciutadans hagin rebutjat de ple aquesta opció. Inclús a França, país dels drets humans segons la tradició històrica, s’anticipa que en les pròximes eleccions presidencials un candidat o candidata d’extrema dreta pugui recollir la majoria dels sufragis. He insistit, en aquesta mateixa columna i repetides vegades, en la necessitat de construir el futur tenint en compte les lliçons del passat i de la història. Tot i els meus desitjos, he de reconèixer el poc o nul efecte d’aquesta encantació, que queda reiterada en nombrosos altres mitjans per comentaristes de molt millor qualitat i influència que un servidor. Però això no priva d’insistir-hi, atès que, una vegada fet aquest pas de retorn al passat, no hi haurà marxa enrere i el greu perill que els valors democràtics siguin afectats de forma definitiva no es podrà evitar, tal com s’està demostrant en el país que tots consideràvem un símbol de llibertat, o sigui els Estats Units. Els esforços del seu president per intentar invalidar qualsevol resultat que li sigui contrari a les pròximes eleccions de mitjan mandat, al novembre, confirmen aquesta tesi i són un senyal inequívoc del seu afany de poder. Però, més enllà, també ens hauríem de preguntar per quin motiu els partits que s’autoqualifiquen de govern, en el sentit d’una exigència de responsabilitat en la gestió pública, estan perdent, dia rere dia, els seus electors, els quals no entenen ni es preocupen dels seus neguits que, per part d’entre ells, són, per cert, degudament justificats.