Els nostres atletes
El passat 6 de febrer es van inaugurar els Jocs Olímpics d’hivern de Milà-Cortina. Avui diumenge, es clouran. És un gran esdeveniment mundial que, un cop més, genera un ambient d’eufòria i goig col·lectiu i que, de manera temporal, desperta en molts un patriotisme inaudit. És en moments com aquests, quan cal aprofitar l’ocasió per posar en valor totes les persones que representen l’esport andorrà arreu i, sovint, amb resultats brillants. Parlo, per exemple, dels nostres atletes dels Special Olympics Andorra, que participen en mundials dels esports que practiquen i, en la majoria d’ocasions, tornen amb una medalla penjada al coll, després d’haver pujat al podi. Encara no fa un any, els nostres atletes competien als Jocs Olímpics d’hivern de Torí: una delegació formada per quatre atletes i quatre entrenadors. Una xifra sorprenent si tenim en compte que, per a la cita olímpica d’enguany a Milà-Cortina, s’hi han desplaçat unes 18 persones, comptant atletes, equip tècnic i autoritats. També ha estat un plaer seguir els nostres esportistes als mitjans i vibrar amb els seus resultats, fent nostres les seves alegries i els seus patiments. Tanmateix, em porta a comparar-ho amb les grans dificultats que vam tenir per saber els resultats dels nostres atletes ara fa un any. Tots tenim com a referent Joan Verdú, a qui admiro i respecto profundament, com l’atleta andorrà amb més bons resultats de la història de l’esquí; i de Cande Moreno, una referent en l’esport per a moltes nenes que tot just s’inicien al món de l’esquí alpí; però oblidem que els quatre atletes dels Special Olympics Andorra van tornar amb quatre bronzes, dues plates i un or. Estic segura que la majoria de lectors d’aquestes línies, probablement, ni tan sols sabria dir un dels seus noms: són la Paula, la Sandra, l’Àlex i el Sergi. Aquests atletes també són nostres. Viatgen arreu amb la bandera d’Andorra i representen el nostre país. Donar-los més visibilitat, donar veu als protagonistes i seguir-ne els resultats també és un motiu d’orgull.