Ballem!

Vam engegar la tele per veure la baixada de la Carla Mijares i tot i el seu DNF ens hi vam quedar per veure l’espectacle de les Holdener, Swenn Larsson, Rast i Shiffrin. Quan es va haver acabat, mentre desparàvem taula i ens rentàvem les dents, a Eurosport van connectar amb la prova de relleus femenins de biatló. L’Èlia va proposar que ho deixéssim, que era molt guai, i la Dúnia i jo vam arrufar el nas amb to foteta. Mitja hora després, no hi havia qui ens aixequés del sofà. Mentre miràvem d’entendre quants tirs podien fallar, buscàvem a la web de la federació de torn què carai vol dir una volta de penalització i ens anàvem adonant de com de refotudament complicat deu ser mantenir prou pols per encertar la diana després de donar-ho tot en no recordo quants quilòmetres d’una cursa d’esquí de fons on ho donaven tot i anàvem decidint si anàvem amb les franceses, amb les sueques, amb les alemanyes, amb les búlgares o amb les letones, el temps se’ns va passar volant. Ho vam trobar trepidant, un espectacle televisiu de primera! I aquesta és l’única gràcia dels jocs (dels d’hivern i dels d’estiu), criticables per milions de coses però molt útils com a catàleg de la mà de coses amb què ens ho podem passar molt bé competint els uns amb els altres. I no em sembla un tema menor: a tots els qui pensin que només hi ha una quantitat molt petita de coses divertides a seguir (el futbol o l’esport masculí, per exemple), els receptaria una bona dosi d’esports minoritaris durant unes olimpíades i m’hi jugaria un pèsol que s’adonarien de seguida que bona part de la gràcia de veure esports es redueix a dues coses: el nivell de competitivitat (si la disputa és competida, tant és que siguin els millors del món o els segons millors del món: dijous, seguint el programa llarg de patinatge artístic femení, la secció on competien de la 15a millor a la 10a millor només em va semblar una mica menys sublim quan, més tard, vaig veure la disputa entre les cinc millors) i la lluita per trobar els millors de la història. I tampoc em sembla menor un altre recordatori: que tant és com d’estranyot i minoritari sigui un esport (i, per extensió, el que vulgueu), sempre hi ha gent que val molt la pena i que sap passar-s’ho bé practicant-ho, estigui o no estigui en voga. Ballem!