El circ de Sant Valentí

Dissabte va ser el dia dels enamorats. Molta gent, però, no sap per què: quan sant Valentí era metge, a la Roma antiga, es va fer capellà. Com a tal –sempre d’amagat– casava parelles d’enamorats, que ho tenien prohibit per culpa d’un decret de l’emperador Claudi II. Mantenia que els solters, sense lligams familiars, eren millors soldats. Quan els fets arribaren a orelles del dirigent, cità el prevere a palau. Ell aprofità l’avinentesa per fer proselitisme cristià. Tant s’hi implicà que el van engarjolar. Llavors, l’oficial encarregat de la seva custòdia el volgué humiliar, reptant-lo a retornar-li la visió a sa filla Júlia, cega de naixement. Tot i assolir el miracle de la vista de la noia, fou condemnat a mort, i va ser executat el 14 de febrer de l’any 270. Na Júlia, en senyal d’agraïment, plantà un ametller al costat de la seva tomba, raó per la qual aquest arbre és un símbol d’amistat i amor duradors. Hi ha un munt d’adagis que avalen aquesta història: com “per Sant Valentí, l’ametller florit”. Mai més ben dit. De fet, “l’amor ve de l’amor i callant demana”. Tot es torça, però, quan “és com la lluna, que si no augmenta minva”. O si es basa en criteris crematístics... Perquè encara hi ha qui es regeix per aquesta dita: “L’amor fa molt, l’argent ho fa tot”. Cal ser més empàtics i ajudar-se per sentències positives: “L’amor tot ho perdona, menys l’engany”. I “l’amor tot ho veu d’un color”. Al moment que un posa els ulls en una altra persona, “estant enamorat, només de mirar s’acontenta”. I “aquell que viu enamorat té el cor turmentat”. “De mal d’amor, els metges no en curen.” Això sí, és un sentiment que fa bategar el món, bo i admetent que “costa més de pescar que d’enamorar”. Raó de més per regar-ne diàriament la llavor. Tot i la proclama que “el boig té judici i l’enamorat no té seny”, val molt la pena insistir en termes molt més engrescadors. És una veritable llàstima que aquest jorn hagi passat a regir-se purament per objectius purament mercantilistes. El comerç addueix que no passa pel seu millor moment i no vol perdre passada. De nosaltres depèn capgirar aquesta orientació. O no? En cas contrari és una llàstima perdre boniques tradicions. És llavors que aquesta diada té rivets de circ... Com deia al títol del meu article.