No mamar-se el dit!

Vivim en una crisi sistèmica i ens adonem que la democràcia liberal s’esberla i es desestabilitza la seva arquitectura. Vivim en “la societat de l’acceleració i de la ressonància”, com diuen els filòsofs alemanys de la nova teoria crítica. Atuïts en un canvi de ritme constant no se’ns ajusten les velocitats de la vida diària. Així l’agilitat de les institucions democràtiques i la velocitat de la tecnologia. Només cal pensar en el debat polifònic actual sobre els mòbils i els adolescents. Ara es mou Espanya en el camí per protegir els menors en els entorns digitals. S’han emprenyat els senyors de la tecnocasta –fins i tot amb pressió política directa–, els actuals “depredadors”, com els ha batejat l’assagista Giuliano da Empoli. És, efectivament, la seva hora, ara que fan ús de les seves plataformes modelant els seus continguts i obligant milions de ciutadans a consumir la seva opinió. És la utilització pro domo sua de la comunicació massiva de les seves xarxes per fer política i, òbviament, per fer calaix.

Una de les línies melòdiques d’aquest debat polifònic –entre esperances i recels– és com es restringeix l’accés a les xarxes socials. Dels menors, en la discussió avui a Espanya. No en conec els detalls, solament l’anunci de les mesures, però es vol obligar les plataformes digitals a crear sistemes de verificació d’edat, segons preveu el projecte de llei. I em sembla molt bé, com també la responsabilitat penal dels directius per infraccions, manipulació algorítmica, engany, amplificació... de continguts il·legals. No és acceptable la tesi central de la Il·lustració Fosca, molt apreciada pel capital tecnològic, que “llibertat” i “democràcia” ja no són compatibles. El que mai ha estat compatible és “la guineu lliure en galliner lliure”. Una gran al·legoria, sens dubte si hom sap què és una guineu i una gallina. Les guineus de l’algoritme es mouen per l’interès del negoci i pel rebuig a tot intent de regular el sistema digital. Sí, cal cultivar el coneixement digital i el sentit crític, però no mamar-se el dit. Europa no és Corea del Nord i els seus governs democràtics estan legitimats per fer lleis i posar regles amb la finalitat de protegir els seus ciutadans.