Cercles

Girem full. Recordo que ara fa un any, si fa o no fa, em vaig dedicar a omplir aquesta columna de punts, de punts que si resseguíem ens duien a connexions inesperades, emocionants, interessants si més no. Avui, més que en punts, m’he trobat pensant en cercles, en cicles que semblen completar-se, potser per esgotar-se, potser per rellançar-se. Cicles de l’àmbit personal, com els de les amistats de llarga durada que de vegades arriben a terme malgrat la nostàlgia, com els de les relacions familiars que viuen una metamorfosi cada cert temps o com els de l’amor, que acostumen a seguir uns viaranys que poc tenen a veure amb la perfecció dels cercles. I cicles socials, també. En l’àmbit polític, per exemple, es fa molt difícil no pensar en cercles aquests dies. Si ens posem les ulleres de la mirada llarga, el sistema que donàvem per descomptat i que semblava invencible –quina vergonyeta que fan ara les referències del Fukuyama al final de la història o del Harari als homo deus que s’han quedat sense reptes–, és, a banda de molt recent, molt breu. Això de decidir les coses una mica entre tots, d’acceptar una mica la discrepància, de creure’ns una mica la justícia social i de tota la resta de coses que sonaven bé i que hem fet de manera insuficient i de manera molt imperfecta en una part massa petita del món, també haurà acabat durant ben pocs anys. No soc gaire partidari d’aquestes lectures derrotistes però els indicadors a favor de la tesi que estem tancant un cercle es van acumulant: el nombre de democràcies decreix per primer cop d’ençà que va començar el cicle de la democratització; les que resisteixen, ho fan, a més, amb mala salut; una part creixent de les noves generacions troba la democràcia prescindible; el debat públic es va empobrint i fins i tot la capacitat per pensar el món de manera crítica es veu amenaçada amb tots els succedanis de pensament que circulen i amb tots els distractors programats perquè fem qualsevol cosa abans que pensar. No negar l’evidència no vol dir, però, que no hi hagi alternatives. Ara més que mai és el moment de decidir com volem entomar el cicle que avui es tanca, si acceptant-ho i recol·locant-nos en el nou món que s’obre pas o si rebel·lant-nos per rellançar el cercle en una volta que sigui molt millor que l’anterior.