Prohibició de les xarxes socials
El desembre passat Austràlia va fer un pas pioner i va prohibir les xarxes socials –Instagram, TikTok, YouTube...– als menors de 16 anys. La mesura ha suposat el bloqueig de més de quatre milions de comptes.
La normativa obliga les plataformes de les xarxes a prendre mesures per verificar l’edat dels usuaris, com sistemes de verificació de documents, anàlisi de l’edat mitjançant IA o el bloqueig de comptes sospitosos de ser de menors.
Austràlia va marcar el camí, i des de llavors molts països han pres la mateixa decisió. França acaba d’aprovar un projecte de llei que prohibeix l’accés a les xarxes socials als menors de 15 anys. També Espanya treballa en una mesura similar per als menors de 16 anys i el mateix fa el Regne Unit.
Enmig dels anuncis de les grans potències, Andorra també s’hi implica. El cap de Govern va anunciar a la tardor una modificació de la Llei qualificada dels drets dels infants i dels adolescents, per reforçar la seva protecció als entorns digitals. Una de les mesures serà l’obligació als menors de disposar d’una targeta SIM específica per protegir-los dels perills i amenaces d’internet i les xarxes socials.
Hi ha qui es mostra escèptic i assegura que feta la llei, feta la trampa; és a dir, els menors seguiran accedint a les xarxes. Fins i tot, hi ha qui tem que aquestes noves mesures siguin l’antesala de més control sobre les persones. Finalment, alguns pensen que no té sentit allunyar els joves d’unes aplicacions que ja formen part de les nostres vides.
El que és cert és que el cervell de l’adolescent està en ple desenvolupament i procés maduratiu; no està preparat per veure ni assimilar la majoria dels continguts que hi apareixen. Sovint, no és conscient dels perjudicis de fer pública la seva vida privada.
M’agradaria que tot es pogués fer, a justa mesura i trobar un equilibri! Però el que és segur és que si els joves no tenen accés a les xarxes, privilegiaran de nou les relacions humanes, les converses entre ells i retrobaran, també, el plaer de la lectura.
El temps dirà si les normes són efectives. El que és evident és que caldrà un consens general de la societat perquè funcioni.
En qualsevol cas, ara s’ha elevat el debat i s’ha portat al dia a dia de les famílies i això és molt positiu!