Paraula

Hi havia un temps, no tan llunyà, en què la paraula donada tenia un valor gairebé sagrat. Un acord es tancava amb una encaixada de mans, una mirada franca i un compromís mutu que no necessitava signatures, clàusules ni advocats. Donar la paraula era exposar la pròpia reputació, posar en joc el prestigi personal i demostrar, sense escuts legals, la integritat de qui parlava. La paraula era contracte, i trencar-la suposava quedar assenyalat socialment. Aquella manera d’entendre els tractes no era ingènua, sinó exigent. Obligava a ser coherent, a pensar abans de prometre i a assumir les conseqüències dels propis actes. La confiança era un capital col·lectiu que s’anava construint amb el temps i que, un cop perdut, costava molt de recuperar. Per això, qui no complia quedava fora del joc.

Avui, però, la paraula donada sembla haver perdut pes, sobretot quan hi ha diners pel mig. Les promeses són més volàtils, condicionades a la conveniència del moment o al benefici immediat. Es promet amb facilitat i es rectifica sense rubor. El compromís ja no és moral, sinó tàctic. Si surt a compte, es manté; si no, es renegocia o simplement s’oblida. Aquest canvi no és menor. Quan la paraula deixa de ser fiable, tot el sistema de relacions es torna més car i més fred. Calen contractes interminables, garanties, penalitzacions i una desconfiança preventiva que ho enverina tot. Paradoxalment, com més diners entren en joc, menys valor sembla tenir allò que hauria de sostenir qualsevol relació econòmica: la confiança. Potser hem confós astúcia amb falta d’escrúpols, i intel·ligència amb oportunisme. Però una societat on la paraula no val res és una societat feble, perquè sense confiança no hi ha comunitat possible, només interessos creuats. Recuperar el valor de la paraula donada no és una nostàlgia romàntica, sinó una necessitat. Vol dir tornar a entendre que l’honor i la coherència també són actius, encara que no cotitzin en cap mercat. I que, al final, no hi ha benefici econòmic que compensi la pèrdua de credibilitat. Potser cal recordar que la paraula trencada no només perjudica un tracte, sinó que erosiona la dignitat de qui la dona.