Nens, mascotes i robots
La dada a Espanya és si no esfereïdora, com a mínim curiosa. Reflex del món que vivim. Al país veí hi ha moltes més mascotes que nens. Vuit milions de nens; deu milions de mascotes. Entenem com a mascotes, en termes estadístics, gats i gossos registrats. És a dir, que si comptem els que van per lliure i altres animals de companyia: ocells, conills, hàmsters i serps, per citar-ne tan sols alguns, la xifra probablement es duplicaria. Deixem-ho estar en uns vint milions de mascotes, davant de vuit milions de nens, i el que encara és més preocupant, es considera nens o infants, també en aquesta estadística, els menors de divuit anys.
A Andorra les dades que he pogut trobar parlen d’uns 10.000 nens, en aquest cas menors de quinze anys, i unes 14.000 mascotes registrades, quasi totes gats i gossos.
El percentatge de menors de divuit anys a tot Europa se situa entre el 16% i el 19% de la població total. A la dècada dels seixanta del segle XX se situava quasi al 30%. I imagino que en aquella època, animals de companyia que estiguessin a casa n’hi havia pocs. A les cases de poble amb jardí i a les masies, sí, però a la ciutat no era gaire comú.
La societat canvia i evoluciona. És més normal tenir una mascota que un nen. Res a dir en contra de les mascotes, resulten més fidels i agraïdes que moltes persones.
Però a mi, com a bon amant de la ciència-ficció, m’agrada imaginar el nostre món quan apareguin els primers androides, calcats a l’ésser humà. Estic convençut que, una mica com li passa al protagonista de la pel·lícula de culte Blade Runner, ens enamorarem d’éssers artificials o replicants creats a la nostra imatge i semblança, quasi com un desafiament a les lleis naturals. I, a poc a poc, els nens seguiran minvant, o es manufacturaran, el verb gestar desapareixerà del nostre vocabulari, i viurem feliços amb els nostres éssers afins i mecanitzats, entre els quals també trobarem tota mena de mascotes. I quan els nens creixin ens els portaran a casa, i no sé si hi haurà una consciència diferent o com acabarem, però no pinta gaire bé. Per si de cas, de moment ja podem accedir i observar moltbook, el xat on sols parlen, entre ells, ginys d’IA i on nosaltres som mers observadors, per començar a entendre cap on anem.