La immigració necessària
La immigració és un element clau de la societat andorrana actual que ha col·laborat en la configuració d’una estructura demogràfica en la qual la major part de la població ha vingut de fora. Ara bé, quan es parla d’immigració no tothom comparteix la mateixa percepció. Malgrat que immigrant és tot aquell que s’instal·la al país per raons diverses, en l’imaginari col·lectiu s’associa a la majoria que ha vingut a treballar al país, sense incloure els que han vingut per raons fiscals o esportives. El 31 de desembre la població se situava en 89.058 habitants, un 2,3% més que l’any anterior, amb gairebé dos mil residents nous. El creixement té lloc per l’aportació dels colombians (347), empatats amb els andorrans (345), seguits dels espanyols (313) i francesos (239). A més distància, peruans (202) i argentins (165). En el pol oposat se situen els portuguesos, amb una pèrdua d’un centenar d’efectius.
Amb el decurs del temps els immigrants han envellit i, per compensar aquest procés, els fluxos migratoris han esdevingut continus en el temps amb la incorporació de noves onades de procedències diferents que cobreixen els llocs de treball que altres nacionalitats no garanteixen. Els espanyols i francesos han estat els més representats, per raons de proximitat. Als anys setanta s’hi van afegir els portuguesos. Els espanyols van esdevenir el primer col·lectiu nacional a partir del 1957, predomini que van mantenir fins al 2005, moment en què són superats pels andorrans. Amb el nou mil·lenni, la immigració de l’Amèrica Llatina, constituïda per persones joves procedents d’entorns culturals diferents, irromp en l’escenari andorrà, com ho havia fet a Espanya a final del segle passat. Argentins, colombians, peruans i xilens, que l’any 2000 eren poc més d’un centenar, són el 7,2% de la població actual.
La immigració és el fenomen social més important dels segles XX i XXI i va lligada al nostre model econòmic. Les diferents onades migratòries han servit per suplir les necessitats i les mancances socioeconòmiques del país. Una part d’aquestes onades migratòries, amb el decurs del temps, retornaran al país d’origen, com succeeix amb una part dels portuguesos, però una altra es quedarà i s’integrarà, col·laborant en la configuració de la identitat nacional.