Prohibició

Primer va ser Austràlia. I ara França. Aquests països semblen la punta de llança d’un corrent que vol prohibir les xarxes socials per a infants i joves. Els seguiran altres països? Fa l’efecte que aquests són els primers moviments que ens faran entrar en una dinàmica pendular, de manera que és probable que es passi de la permissivitat total a l’extrem contrari sense aturar-nos en algun punt de la zona intermèdia. Ens passarà com amb el tabac o l’alcohol? Fa 50 anys hi havia metges que fumaven a la consulta, professors que alternaven el guix amb els Ducados o els Gitanes, a la tele veies programes de debat on uns senyoros fumaven i parlotejaven mentre es clavaven un copazo en directe, i els principals patrocinadors d’alguns esports eren Soberano i Marlboro. A poc a poc, es va prendre consciència que no era gaire instructiu promoure aquells hàbits poc saludables a l’espai públic. Som en aquest punt, ara, amb relació a les xarxes socials? És probable que prohibir les xarxes a la canalla tingui moltes virtuts, però em fa la impressió que no servirà de gaire si no es produeixen altres canvis en el context social que alhora siguin el reflex d’un canvi de mentalitat i de valors més profund, en què el coneixement, la bona educació, el compromís, el sentit de l’esforç i la responsabilitat tinguin més pes que el materialisme, l’artificiositat, les aparences i l’individualisme.

Per altra banda, hi ha alguna cosa subtilment perversa en posar l’èmfasi en la prohibició del mòbil a les escoles (mesura que també han posat en pràctica els nostres veïns catalans): sembla que d’aquesta manera s’assenyala indirectament una responsabilitat de l’escola en l’ús dels telèfons, però les competències de la institució escolar en aquest àmbit són limitades. En general, els mòbils no s’utilitzen a classe i si es fan servir, és amb finalitats didàctiques i en un entorn controlat. No són els mestres ni els profes qui han comprat els telèfons als alumnes, ni és a l’escola on es produeix un abús d’exposició a les xarxes o al telèfon. Els nois i noies s’emmirallen en el que veuen ―i els deixen fer― a casa i al carrer, i és aquí ―com va passar amb el tabac i l’alcohol― on s’ha de produir el canvi real per protegir la canalla i promoure bons hàbits.