Tsssst! No ho diguem a ningú!

Estem en un món totalment convuls. Després de la II Guerra Mundial es va definir una nova distribució dels territoris gràcies a la guerra freda. Els EUA, per una banda, i l’URSS, per l’altra, amb una Europa que s’havia de constituir. L’Àfrica i l’Àsia farcides de colònies i un Orient Mitjà on la religió tenia i encara té un pes central.

Els països s’han constituït sempre a conseqüència de guerres i alguns per grans pactes. Han nascut de nou i d’altres han desaparegut. Hem viscut una guerra freda en què les nacions, armades fins a les orelles, han anat resolent, des de la diplomàcia, diferents enfrontaments que a ningú interessava fer esclatar. Perquè els països neixen, creixen i es transformen o reprodueixen, i moren com la vida mateixa.

Disfressats darrere del negoci de la droga, s’ataca un país en règim dictatorial com Veneçuela perquè té petroli o jo el vull per a mi. Disfressats darrere d’una revolta de la població iraniana contra el seu govern dictatorial, els EUA la volen per als seus propis interessos de defensa. Disfressats per un sentiment de pertinença, Rússia vol Ucraïna perquè considera que són russos, i la gran Xina i l’Índia, ja ho veurem. Darrere de qualsevol invasió hi ha la necessitat de posseir més riqueses, terres rares o interessos estratègics per a la defensa o enfortiment d’un mateix, en un pensament curt de mires en què la força i la invasió es converteixen en el nou llenguatge de relació.

I aquí enmig estem nosaltres, petits, febles, neutrals, sense exèrcit i, per sort, sense terres rares ni una posició en el mapamundi que ens faci especialment estratègics. Tampoc seria la primera vegada que hem anat trampejant enmig d’un món convuls, sense ser interessants per a ningú, des de Carlemany fins a l’actualitat, passant per totes les guerres i dictadures dels nostres veïns i dues guerres mundials.

Si de casualitat algú troba un pou de petroli al seu hort, o una mina de terres rares, tsssst! No ho diguem a ningú! Però, això sí, comencem a repensar com a país com ens volem posicionar políticament i estratègicament per sobreviure a aquest nou món cada vegada més convuls, en què les regles de joc fins ara existents viren cap a un altre discurs.