Iran: en camí vers la llibertat
El juliol del 2025 vaig escriure l’article L’Iran, passat i present, intentant posar llum sobre l’històric del país i la diàspora i darrers moviments en favor de la llibertat que encenen l’Iran des de fa dècades, però que van revifar arran de les accions militars israelianes, amb suport dels EUA, llavors orientades a aturar el programa nuclear del règim de la República Islàmica, que van acabar afeblint un dels règims fins ara més sòlids i immutables d’Orient Mitjà.
La situació del juny ha evolucionat de forma que és pertinent traslladar-la a aquest segon, especialment a la vista de les massives manifestacions que es viuen en tot el territori iranià i de la desproporcionada reacció del règim dels aiatol·làs sobre la població. Sobta, després d’un 2025 especialment marcat en l’àmbit mediàtic per l’acció militar d’Israel sobre Gaza i el rebuig quasi unànime de tota la comunitat internacional i dels mitjans de comunicació, la poca cobertura d’una situació indefensable i insostenible. Esdevé necessari comunicar i mostrar la realitat de tantes persones, al país i a la diàspora, malgrat el blackout d’internet i les telecomunicacions i malgrat el risc de mort i represàlies per sortir a manifestar-se, continuen sortint des de finals de desembre per demanar de forma pacífica un canvi de règim. Moltes persones ignoren o veuen molt llunyanes les manifestacions de l’Iran, quan es fonamenten en demandes de drets i principis que els països on impera l’estat de dret i la democràcia hem defensat sempre.
És cert que les alternatives sòlides al règim actual són escasses. La figura que ha guanyat pes fins i tot dins del país –els manifestants criden pel seu retorn– és Reza Cir Pahlavi, que ha anat perfilant una proposta de transició a una democràcia secular, amb eleccions que estableixin un nou horitzó per a l’Iran i noves relacions amb la comunitat internacional. Pahlavi és contestat, alhora, per moviments a l’exterior com el MEK, liderat per Maryam Rajavi, que, a diferència del primer, no compten amb tant suport a l’interior del país per liderar una transició sòlida. Les properes setmanes seran clau per veure si, sense suport militar exterior, les manifestacions poden portar el poble iranià cap al futur pel qual lluiten amb tant coratge.