Parlant de barbuts, freds cascarruts!
La tradició ens diu que és la més freda de l’any. Normalment, els pagesos solen encertar-la. En la tradició catalana, és la que inclou els dies 13 (Sant Hilari), 15, 16 i 17 (Pau ermità, Maur i Antoni Abat). La iconografia ens els representa amb barbes poblades. Hi trobem tres sants més, els dies 20 i 22: Fruitós, Sebastià i Vicenç de Jorqueras. Diu la paremiologia que “la pluja de la setmana dels barbuts, cada raig val cinc escuts / la setmana dels barbuts governen els tres germans: moquina, tos i amagamans / els qui neixen a la setmana dels barbuts són molt peluts / per Sant Antoni, fa un fred del dimoni i per Sant Sebastià no es pot aguantar”. Els adagis són baròmetre perfecte de la intel·ligència natural, del saber popular i de les vivències ancestrals. Mai no ens enganyen. Com que no saben res del canvi climàtic, anuncien el temps sota el perill de fer-se obsolets. Enguany, fa pocs dies que hem patit fortes nevades, fred intens i pluges que han emplenat els pantans. Millor que s’abraoni el territori sencer. Tot plegat garanteix aigua de cara a la primavera i reserva hídrica per a una terra que estava assedegada. Fa goig veure borrasques i mestralades que clapegen els mapes meteorològics. Si diem al jovent actual que fa més de mig segle les llars no tenien calefacció diran que els enredem. Molts d’ells no saben què són els penellons. Sabran algun cop què és un fred de pebrots? Ara, tot pren rivets light. Àdhuc abduïts per teories destirirades d’ecologistes i/o animalistes, pregonen poder celebrar la Festa dels 3 Tombs sense cap bestiar. Diuen que se’l maltracta o se l’estressa. Tota la classe política s’omple la boca dels perills del canvi climàtic. No té la decència d’assumir la seva inoperativitat de fa un munt d’anys. Ara, correm-hi tots i fem pinya! Quina manera més grollera de fotre’s de la gent, camuflant tots i cadascun dels errors i oblits que hem d’imputar al seu passotisme inútil! Tant de bo que els glaci la vergonya! Potser pensarem que el calendari de la natura es trasbalsarà. Que perdran sentit no sols els refranys, sinó altres dades associades a determinats fenòmens meteorològics. Esdevenint una pèrdua irreparable, només ens restarà el trist consol del què hi farem. Mentrestant, podríem trobar bandarres entossudits que neguen el canvi climàtic, com la ultradreta casposa. Que Déu ens agafi confessats! De mostra, ja tenen aquesta setmana, cada any. Que n’aprenguin... en una dita made in Joan Laporta, que em fa petar de riure.