Potser encara és possible
O, potser, ja no. Em refereixo al model social i a la comunitat política sorgida de la cooperació pacífica a Europa després de les guerres mundials. Una unió com el gran intent de superar els estats. Una potència normativa basada en el dret, regida per regles i pels consensos entre socis, en què els EUA garantien la seguretat. Sembla que aquest ideal es desdibuixa en un món on Occident ja no és el centre, on la seguretat europea ja no depèn dels EUA ni la seva prosperitat, de la Xina ni les fonts d’energia, de Rússia. La lenta UE no estava preparada per a aquest nou escenari geopolític sense cap aliat clar.
La pregunta és si la UE avui pot confiar en si mateixa. M’entra el dubte amb el desconcert i la paràlisi de Brussel·les, amb el seu perfil baix, el seu silenci i inacció davant les fanfarronades, les pràctiques neocolonials i atacs al dret internacional de Trump en els aranzels, a Gaza, a Ucraïna, a Veneçuela, a Grenlàndia, a... No es pot callar, cal reactivar la diplomàcia i respectar el dret internacional. I fer-lo complir. Cal reaccionar i construir respostes. Crear estratègies de resistència al desordre del volàtil i neofeixista Trump. La UE encara pot fer-ho, tot i la ronseria amb les regles de presa de decisions de federació de parròquies en què la unanimitat impedeix avançar. Són encertades les respostes de les coalicions de països voluntaris per discutir formes de contradir i replicar la pressió de Washington. Cal respondre de forma conjunta: “Un pour tous, tous pour un”, com els mosqueters. És encertat, després de molts anys de bloqueig, l’acord comercial amb Mercosur, pel pes polític i econòmic d’Europa en l’àmbit global, i tirar endavant els altres acords amb l’Índia, amb Austràlia, amb Mèxic...
Europa s’ha de despertar Sí, el dinosaure, probablement, encara hi serà, al peu del llit. Treure’s les lleganyes, vestir-se –no cal anar mudat– i continuar construint el projecte polític, que és un projecte comú, defensant-se alhora dels atacs externs i interns. Ho han dit bé aquests dies el primer ministre suec: “El món necessita menys imbècils”, i el president alemany: “Hem d’evitar que el món es converteixi en una cova de lladres.”
Dit en dues paraules: més Europa.