La manca de previsió
El preu de l’habitatge a Andorra ha esdevingut un dels principals problemes del país i les propostes aportades no han tingut capacitat per revertir la situació. Fins i tot, l’FMI ha alertat que l’accés a l’habitatge és una de les principals amenaces, a escala social, econòmica i política d’Andorra. De fet, ha esdevingut la principal preocupació entre la població, com corrobora el darrer baròmetre del Centre de Recerca Sociològica, en què el preu de l’habitatge encapçala el rànquing dels aspectes a millorar. Així ho afirmen tres de cada quatre enquestats, a molta distància de temes com el trànsit i els salaris. Té la seva lògica que el preu del lloguer centri el debat social, per davant d’altres qüestions, ja que dos terços dels habitants viuen en règim de lloguer.
Diferents segments de població competeixen entre si en el mercat de lloguer andorrà, marcat pel seu caràcter especulatiu. En primer lloc, una part dels autòctons que tenen dificultats per arribar a fi de mes i no poden accedir a una hipoteca; en segon lloc, els residents passius que poden pagar preus prohibitius, tant de lloguer com de compra; en tercer lloc, els temporers que es troben amb moltes dificultats per accedir a un lloguer de temporada; finalment, els turistes que paguen preus més elevats per lloguers de curta estada. En aquesta confrontació, tant els residents passius com els turistes minven les possibilitats dels autòctons d’accedir en igualtat de condicions a un habitatge digne. No és cap descobriment que la Llei d’obertura econòmica del 2012 ha comportat canvis socials i urbanístics substancials. En el nou paradigma s’ha optat per un model en què els habitants habituals i socialment heterogenis, que havien configurat la societat de les darreres dècades, són substituïts per habitants flotants o permanents, però tots ells rics.
El tema de l’habitatge és un trencaclosques en què cada norma té un impacte i correspon al legislador valorar-ne les conseqüències. Els governants haurien de fer autocrítica i explicar per què no van preveure l’augment de població en gairebé vint mil habitants durant els darrers tretze anys, creixement associat a l’obertura econòmica i a l’activitat turística, que amb les seves ofertes ha reduït el volum d’habitatge a preu assequible.