Referèndum. Una pràctica habitual
Un referèndum no és més que una consulta popular amb la intenció de sotmetre unes decisions d’importància política o legislativa al vot de la ciutadania, pràctica estesa amb total normalitat en molts països, entre els quals vull destacar Suïssa amb més de 600 referèndums en els darrers cent cinquanta anys, i altres països com Itàlia, amb experiència de referèndums des de la Segona Guerra Mundial, Austràlia o Irlanda, o França des de la instauració de la República, fins a Alemanya o Estats Units amb referèndums més de caràcter locals o regionals.
El resultat de qualsevol referèndum ens pot sorprendre perquè ningú no en sap el resultat final fins que no es vota, d’això es tracta! Es poden obtenir resultats ajustats com és el cas d’Espanya amb el Referèndum sobre la permanència d’Espanya a l’OTAN que va sortir favorable per només el 56,85% dels vots de l’any 1986, o es poden obtenir resultats que ho modifiquen tot. Com el Referèndum del Regne Unit, en què es va plantejar la continuïtat o no de romandre en la Unió Europea, on per només un 51,9% dels votants es va decidir sortir de la UE i així ho van haver de fer.
El referèndum consultiu sobre el Conveni d’associació amb la Unió Europea, igual que qualsevol altre referèndum a Andorra, està avalat per l’article 76 de la Constitució, i ens donarà un retrat del que pensa la ciutadania. El resultat d’aquest referèndum no té per què obligar el Consell General ni el Govern a ratificar o rebutjar el conveni, però un resultat clarament negatiu tindria un impacte polític determinant que dificultaria avançar en el Conveni esmentat i, consegüentment, obriria nous escenaris.
En un país democràtic com el nostre, la pràctica de referèndums hauria de ser una pràctica habitual normalitzada quan es desitja saber l’opinió de la ciutadania, donant l’opció que el resultat final pogués esdevenir quelcom diferent del resultat prèviament esperat per uns o per altres. La població fa anys que està acostumada a votar, i el referèndum pendent de convocar.