Allau sense comentaris

Ja he explicat en altres ocasions que no soc gaire partidari de la secció de comentaris dels diaris i que prefereixo mil vegades una pàgina de cartes al director, si de cas més extensa, on tothom pugui expressar la seva opinió amb respecte, però identificant-se, tal com hom fem els qui escrivim en mitjans de comunicació. El tema dels comentaris és un esperpent i una bogeria. De vegades, i aquí és on dol i em sap greu, es publiquen notícies que afecten persones que han sofert mort o danys de qualsevol tipus i el personal no es talla ni un pèl a l’hora de fer comentaris despectius o de molt mal gust.

Valguin com a exemples, tot i que en aquest cas no hem de lamentar danys personals, la sèrie de comentaris que la setmana passada va provocar la notícia i el vídeo de l’allau de la ciclista Ares Masip arrossegada a Arcalís en una zona marcada fora pista, on la perillositat de l’índex AMP marcava l’índex 1-2. El lloc, segons ella mateixa explica, el coneixia bé i en aquesta ocasió hi esquiava en companyia del seu gos.

És notori i absolutament cert que molt sovint la gent que pateix aquest tipus d’accident són persones acostumades a fer sortides fora pista i normalment els accidents passen en dies o llocs que no acostumen a tenir una perillositat extrema. Aquesta temporada, malauradament, hi ha hagut als Pirineus altres allaus amb pèrdues humanes.

Però en el cas que ens ocupa, molts comentaris feien més que pena i mostraven una falta d’empatia i solidaritat sols comparable amb algunes conductes autoritàries que s’estan posant de moda, nefasta moda sobre el comportament humà. Una petita mostra textual: “Francament, tant se me’n fot! Ella sap que hi ha un risc! Si vol morir, és el seu problema! Així de clar!”

El vídeo d’Ares mostra la perillositat del moment i també la sort que va tenir. No és gaire freqüent que la neu no la cobreixi i la tapi, tot i el llarg recorregut del moment i em sembla perfecte que es publiquin per cridar l’atenció, no sobre ella, sinó sobre l’allau en si mateix. Tota la resta sobra, sobra absolutament, i sense entrar en desqualificacions personals seria millor que no es publiquessin i en cas de fer-ho, per preservar el dret a manifestar qualsevol opinió, seria conseqüent que la gent s’hagués d’identificar.