Lloguer o compra

Les recomanacions del Fons Monetari Internacional tornen a posar sobre la taula un debat recurrent. Segons indiquen cal prioritzar polítiques públiques que fomentin el lloguer assequible per sobre de l’accés a la propietat. És legítim que organismes internacionals proposin mesures per reduir la pressió immobiliària, però cal criticar la visió de l’FMI perquè, en fer-ho, sembla allunyar-se de la realitat quotidiana de les persones que han de construir una vida digna. Les seves directrius poden tenir sentit en contextos macroeconòmics amplis, però quan s’apliquen de manera rígida i sense tenir en compte els efectes socials reals, corren el risc de ser contraproduents. Prioritzar el lloguer com a solució principal no sols no respon a les necessitats de llarga durada de moltes famílies, sinó que obvia la realitat local, tenir una llar pròpia pagada disminueix l’angoixa financera i garanteix autonomia a qui arriba a la jubilació amb una pensió limitada. Per a moltes persones, especialment aquelles que arriben a la jubilació amb un pis propi pagat, viure amb la pensió resulta molt més digne. No haver de destinar una part considerable dels ingressos al lloguer permet cobrir despeses bàsiques de salut, alimentació i serveis sense sentir-se atrapat per la incertesa de renovacions i augment de preus. Mentre el lloguer pot ser volàtil i estar sotmès a mercats que fluctuen, la propietat d’un habitatge és una garantia d’estabilitat i seguretat. L’èmfasi exclusiu a incentivar el lloguer beneficia desproporcionadament els grans tenidors de pisos, que poden capitalitzar subsidis i regulacions a favor seu. Això crea un cercle en què les rendes elevades continuen acumulant patrimoni i els ciutadans comuns es troben atrapats en contractes temporals amb poc control sobre l’augment dels preus. Fer del lloguer la prioritat absoluta és una simplificació que no té en compte que la propietat de l’habitatge ha sigut històricament una via d’inclusió social i econòmica. Un enfocament equilibrat d’habitatge hauria de combinar l’augment d’un parc de lloguer assequible amb mesures reals i equilibrades que facilitin l’accés a la propietat per a qui vol comprar. Això no sols reforça la cohesió social sinó que ofereix a les famílies una oportunitat real de planificar el futur.