En un món bipolar
No hi ha dubte que la caiguda de Maduro ha estat i és una bona notícia, sobretot per a la majoria dels veneçolans. Però les circumstàncies de la seva detenció han estat, per dir-ho suaument, millorables. Normalitzar que una potència estrangera segresti un cap d’estat mitjançant una invasió exprés ens prepara, com a societat, per acceptar qualsevol excés en el futur. Qualsevol i arreu.
No fa tant, els ciutadans mínimament informats encara ens permetíem debatre la realitat assumint-ne les contradiccions. Acceptàvem que el món és complex i que sovint no admet respostes simples. Avui, en canvi, instal·lats en un món bipolar de like o no like, se’ns empeny constantment a prendre posicions dicotòmiques i immediates.
–Qüestiones la invasió nord-americana a Veneçuela? Ets comunista.
–Creus que la legitimitat de Maduro al poder era nul·la? Ets un fatxa.
No hi ha espai per al matís. Ni per al dubte. Ni per al pensament crític.
Polítics i terminals informatives coneixen perfectament aquestes dinàmiques i les exploten sense escrúpols, amb finalitats electorals i econòmiques. Si durant anys s’ha dit que les emocions que més venen són la por i l’esperança, avui és la rauxa la que mobilitza vots i butxaques. Una rauxa que es tradueix en menyspreu cap a l’altre, amplificat en xarxes socials i tertúlies.
No és casual que molts governs reservin un lloc als seus equips per a activistes professionals especialitzats a sacsejar sentiments amb un tuit, un mem o un vídeo de 60 segons. La reacció substitueix la raó en el debat públic, just en un moment en què, tot i estar més connectats que mai, estem cada vegada més sols i més aïllats.
I Andorra no n’és cap excepció. Als nostres carrers, i sobretot a les xarxes, apareix cada cop més sovint un discurs aspre i agressiu que fa uns anys hauria estat difícil de trobar. Polítics professionals, i altres encara en pràctiques, despleguen fal·làcies amb un únic objectiu: que ens mirem amb desconfiança, que ens dividim. Mentrestant, els grans temes continuen colpejant-nos, però nosaltres perdem temps confrontant-nos fins i tot per una creperia.