Janus

És molt probable que una bona part dels lectors d’aquest paper ja sàpiguen d’on ve el nom del mes que acabem d’estrenar amb entusiasme col·lectiu i per què gener és considerat el primer mes de l’any, però per si de cas hi ha algun despistat que el dia d’avui encara no hi ha caigut, dediquem les primeres línies del 2026 al déu romà Janus, deu protector vigilant de les cases i que era representat amb dues cares: situat imaginàriament al llindar de la porta, una cara mirava enfora i l’altra endins. Era un deu amb poc culte més enllà de la ciutat de Roma, però quan els romans van actualitzar el calendari i van afegir els mesos de gener i febrer, l’honor del primer mes de l’any va ser per a Janus, i d’aquí sorgí Januari, Gener. La raó és senzilla: es considerava que amb les seves dues cares també podia mirar el passat i el futur, per obrar bé en el present. Era un deu liminar, i per això sovint les primeres pregàries del matí eren per a Janus protector. I les primeres pregàries del primer dia de cada mes (les calendes) eren per a Janus. I encara amb una intensitat més festiva, les calendes de Januari, el primer dia del mes i de l’any. Diuen que aquest dia els romans es feien regals, que es deien strenae. Imagino que d’aquí ve la dèria d’estrenar alguna peça de roba per Cap d’Any (en realitat és estrenar per l’inici de l’any), o que d’aquí vingui aquell costum tan arrelat en alguns llocs de les estrenes (uns dinerets per als petits, que es fa pels volts de Nadal, perquè puguin estrenar alguna cosa del seu gust).

Però les traces del déu romà Janus no es limiten a explicar el nostre gener i alguns dels costums d’aquests dies, sinó que el podem veure en mantes representacions iconogràfiques i, el més curiós de tot, és que el podem trobar en esglésies cristianes. Un dels motius no infreqüents al romànic, per exemple, era la representació dels dotze mesos de l’any i al gener, encara als segles romànics i gòtics, se’l podia representar pel déu Janus, de dues cares. Gràcies a Romànic Català (seguiu els seus comptes a les xarxes) he sabut que a Sant Andreu d’Angostrina (aquí al costat) hi ha unes pintures murals de Janus. Tot un exemple de continuïtat entre cultura antiga i medieval, una mostra fabulosa de sincretisme religiós.