Agraïments

No demano mai les mètriques al Diari, però em jugo un pèsol que el títol de la columna d’avui atraurà més passavolants que de costum. Ui, a qui ha d’agrair res aquest? I què ha d’agrair? Que plega, potser? O potser no, potser els agraïments aliens tant se us en donen. No és gens el meu cas. Els agraïments són la meva porta d’entrada als llibres. Abans que el sumari. Abans que l’íncipit. Abans fins i tot que la contracoberta. Els agraïments. Separem la vida de l’obra dels artistes si voleu, però soc del tot incapaç de separar l’agraïdora de l’escriptora. D’entrada: fan agraïments o són d’aquells que fan mutis perquè negant les gràcies neguen de passada que la seva obra és el resultat d’un esforç col·lectiu (sempre ho és) i reafirmen la importància del seu talent o esforç individual? I si en fan, de quina mena són? D’agraïments obligats i confinats a l’esfera professional (a la meva editora, al meu agent, però no a la resta de l’equip), de tirallonga de gràcies i mercès a l’estil cerimònia dels Oscars o potser de recrear-se en el reconeixement a tota la gent que ha fet millor aquella obra i redactant aquella part del llibre amb una gràcia similar a la resta dels capítols? S’ha de dir que gairebé sempre que em trobo amb una pàgina d’agraïments, m’encantaria sortir-hi, fer part del cercle d’aquella persona tan interessant que estic a punt de llegir i tan conscient de tota la gent que l’ha empès.

De la meva llista de qüestions a abordar un dia o un altre en aquesta columna, avui tocava lligar l’eutanàsia i les sèries postapocalíptiques al sentit que té o no insistir en la supervivència dels països més enllà d’un cert llindar, però això que escric quan despunta el sol el dia de la nit de Nadal es publicarà no sé ben bé quin dia d’aquesta setmana de suposada pau i germanor i desconnexió i m’he dit que potser per una vegada calia guardar les formes. I com que els temes nadalencs no em surten amb facilitat, m’he centrat en el de la pausa. I m’he dit que si cada any és el capítol d’una vida, no estaria malament escriure’n els agraïments. Els meus personals no els compartiré, però els lligats al debat públic (que és el que ens aplega aquí alguns dissabtes), sí: gràcies a tots els qui seguiu creient en un debat públic pausat, cordial, enriquidor i compartit. Molt bon any!