Avui

Exactament avui és la posobra. Una paraula andorrana que m’ensenyà l’Antoni Morell. La posobra, la vigília d’una festivitat. Del llatí pausare, que vol dir parar, aturar-se, cessar. Potser ja no ho fem. Avui, però, és el dia: la vigília de Nadal, una festa arreladíssima a tot el món cristià.

Em permeto pujar a aquesta columna –en una cadira ja soc massa gran– unes engrunes que m’han acompanyat en el meu caminar i que, en aquesta posobra, en són punts de referència:

–De J. V. Foix: “Ho sap tothom, i és profecia./ La meva mare ho va dir un dia/ quan m’acotxava amb blats lleugers;/ enllà del somni ho repetia/ l’aigua dels astres mitjancers/ i els vidres balbs d’una establia/ tota d’arrels, al fosc d’un prat:/ a cal fuster hi ha novetat./... Res no s’acaba i tot comença,/ vénen mecànics de remença/ amb olis nous de llibertat;/ una veu canta en recompensa:/ que a cal fuster hi ha novetat./ Des d’Alacant a la Provença/ qui mor no mor, si el son és clar/ quan neix la Llum en el quintà./ La gent s’agleva en la nit dura,/ tots anuncien la ventura,/ les Illes porten el saïm,/ i els de l’Urgell, farina pura:/ qui res no té, clarors del cim./ La fe que bull no té captura/ i no es fa pa sense llevat:/ a cal fuster hi ha novetat.”

–De Joan Salvat-Papasseit: “Sento el fred de la nit i la simbomba fosca./ Així el grup d’homes joves que ara passa cantant./ Sento el carro dels apis que l’empedrat recolza/ i els altres que l’avancen tots d’adreça al mercat./ Els de casa a la cuina, prop del braser que crema,/ amb el gas tot encès han enllestit el gall./ Ara esguardo la lluna que m’apar lluna plena/ i ells recullen les plomes i ja enyoren demà./ Demà posats a taula oblidarem els pobres/ –i tan pobres com som–. Jesús ja serà nat./ Ens mirarà un moment a l’hora de les postres/ i després de mirar-nos arrencarà a plorar.”

–Del pròleg de Sant Joan: “Al principi existia/ el qui és la Paraula./ La Paraula estava amb Déu/ i la Paraula era Déu./ Ell estava amb Déu al principi./ Per ell tot ha vingut a l’existència,/... El qui és la Paraula s’ha fet home/ i ha habitat entre nosaltres, .../”

Les Saturnals romanes commemoraven el naixement de la llum, i el Nadal cristià el naixement de l’esperança.

Bon Nadal!