La pesta

Si sou de la meva generació, d’aquells que actualment vivim en aquella franja en què ja no hi ha cap paràmetre que ens permeti identificar-nos com a joves però encara no som gent gran, us felicito, feu part d’una generació històrica, que crec que serà recordada i estudiada durant força temps. Concretament, com una de les pitjors generacions de la història. I sí, aviat és dit. I sí, aquí deu haver-hi un biaix presentista de l’hòstia, això també. Alhora, però, com que el món no havia anat mai tan de pressa, era pràcticament impossible que una sola generació pogués, ella sola, fer una contribució estructural en positiu o en negatiu. I nosaltres, ves, l’hem vessada. Que sí, que el repte era gros i tot va molt ràpid i és molt incert i tot el que vulgueu. I això no canvia el resultat, que és el que m’interessa avui aquí (per un dia, constatacions per sobre de les explicacions). I si la primera bateria d’excuses encara és acceptable, la segona, la del tipus no tots som iguals, la de les llàgrimes del tipus #notallmen aplicades al fet generacional, no ho és. Perquè el problema és col·lectiu, no individual. Perquè la cosa no va que els teus fills t’hagin sortit millor o pitjor, perquè potser sí que a casa ho has fet mitjanament bé, però potser, en canvi, has contribuït al nyap col·lectiu com a profe dimitit, com a gestor públic inoperant, com a treballador d’una entitat financera sense escrúpols, com a periodista addicte al soroll, com a advocat creador de falses necessitats, com a investigador egòlatra o amb mil disfresses més. O potser ets un advocat, un periodista o un profe excel·lent, però com a ciutadà esnifes i propagues odi a cada oportunitat que et permet el teclat. O potser ets excel·lent en totes les parcel·les però et fa mandra implicar-te en l’arena col·lectiva per pessimisme, per egoisme o per mandra. Tant és el camí o l’avatar, però no podem salvar-nos ni recriminar res a les generacions que ens segueixen, perquè som nosaltres que les hem educat i, potser més important encara, som nosaltres que hem construït els barracons de sistema on hauran de desenvolupar les seves vides. Som nosaltres, som una pesta que ha infectat el sistema. I potser la primera passa per revertir una mica el camí passa per ser conscients de la nostra naturalesa.