Petites coses

Aquesta columna és la meva última de l’any, just una setmana abans de Nadal i dues abans del primer de gener, de manera que aprofito els 1.840 caràcters sense espais dels quals disposo per desitjar-vos un bon Nadal i feliç any nou.

Mai he estat gaire amic del Nadal, de les festes nadalenques. Tret de la il·lusió dels infants no acabo de trobar-hi gaire sentit. I si em donen a escollir, el que m’agrada més és el tió, fer cagar el tió, però no els tions d’ara, dibuixats i amb barretina, sinó els d’abans, un bon tronc de muntanya, gruixut i ben alimentat, que cagui bons regals i dolços, abans de les reglamentàries cebes i alls, per dies després acabar cremat a la llar.

Tions al marge i reprenent el fil inicial, donada la coincidència dels dies festius, no escriure durant dues setmanes serà com gaudir de vacances d’hivern, així que ens retrobem el 8 de gener.

En qualsevol cas, ja que parlo d’una data en què ja hauran passat les festes, penso que no deixa de ser curiosa la meva relació amb el temps... Hi ha una contradicció flagrant. Per una part, no m’agrada el Nadal i, per tant, penso que em trobaré més a gust el dia 7 de gener, quan tot haurà acabat, però també és veritat que no tinc gens de ganes d’accelerar el temps, sinó que prefereixo que passi a poc a poc i tingui l’oportunitat de viure’l intensament...

Quan un creix, el temps es transforma... bé, sempre es transforma, però es percep, en general, més ràpid. Si és ben viscut és millor, encara que després en el record també s’esmuny com grans de sorra a la mà. Si els dies han estat monòtons i repetitius, el temps passa més de pressa, quasi sense adonar-te’n.

Per això, sigui d’una manera o l’altra, prefereixo sentir-lo, viure’l, quasi com en un compromís matrimonial, en el bo i en el dolent, fins al moment de la mort, sempre sentir-lo de forma que no em recrimini no haver viscut.

Així que sí, faré un esforç i li mostraré bona cara al Nadal.

Aprofitaré aquests dies per acabar algun conte que dorm al calaix, per repassar algun poema o potser desencallar l’últim guió... per seguir escrivint i somiant, que és una de les millors maneres de sentir com vius el temps. Aprofitaré els dies per intentar ordenar alguns pensaments i polir d’altres sentiments, que bona falta fa.