El català a les xarxes
Probablement és ja una batalla perduda. L’afer dels vídeos comercials en espanyol a les xarxes, de negocis radicats a Andorra, és el símptoma d’una incòmoda realitat: és pràcticament impossible per a l’Administració fer complir algunes normes i això ja és vox populi. Sota l’absurda excusa que els catalanoparlants són bilingües, mentre que no tots els castellanoparlants entenen el català, la xarxa publicitària, sobretot la de Meta, s’ha omplert d’anuncis en espanyol que, en ser pagats, se salten qualsevol lògica d’afinitat i s’adrecen indiscriminadament a tot Andorra. I dic que és una absurda excusa ja que no només tracta el català com un obstacle comercial, que no ho és, sinó que omet que la tecnologia permet subtitular en idiomes i segmentar amb precisió quirúrgica. Avui, amb dos clics, es pot tenir una peça locutada en català, subtitulada en espanyol o l’idioma que sigui, i mostrar-la només als potencials clients que naveguen en aquestes llengües. La inversió és mínima; cal, simplement, la voluntat de respectar la llei i entendre que el compliment normatiu no és un caprici identitari sinó una condició del joc. No es tracta d’imposar que les marques siguin en català, especialment en un país que viu en gran mesura del turisme, sinó de fixar un principi clar: els missatges comercials han de ser en la llengua del país, així com no es pot passar un semàfor en vermell.
L’allau d’“emprenedors” que han aterrat i que emeten continguts des d’Andorra i orientats a Andorra ja distorsiona prou els algoritmes. Si a sobre s’hi afegeixen empreses d’andorrans que decideixen ignorar una normativa clau per a la comunicació comercial, el missatge per al ciutadà, sobretot al nadiu catalanoparlant, és clar: la llei és negociable i la llengua pròpia prescindible.
En aquest punt, ja no estem parlant d’estimar o no el català, ni d’un debat cultural entre sensibilitats; parlem de compliment de les lleis i de responsabilitat. I està en mans del Govern, però també del sector privat, decidir si el marc legal en matèria lingüística és per complir-lo o només per decorar documents oficials.