Dia internacional de l’home

Encara hi ha molta feina en el tema de la igualtat home-dona. Mentrestant, però, resulta que elles festegen el seu dia: el 8 de març. I ve’t ací que els homes tenim una diada per a nosaltres, el 19 de novembre, i ningú no se’n fa ressò. Ben curiós! Es va establir l’any 1992, als EUA. L’objectiu cercava promoure la tan manida igualtat de gènere, la no-violència, l’entesa, la salut i el paper masculí pel que fa a la contribució al progrés del món. La pena, a parer meu, és que aquests reptes sovint s’embolcallen de criteris que solen estereotipar-se dessota tics farcits d’un horterisme groller. En tot cas, la iniciativa és una idea fantàstica. Si més no, pel que fa a intentar la recerca de cert equilibri entre ambdós gèneres. Cal definir i afinar, amb precisió, els rols d’un i altre. Em sobra íntegrament, tanmateix, la disfressa política que els dirigents pinten en aquest entorn. Molts d’ells se senten imbuïts d’autoritat en la matèria, fent homilies i escridassant la tribu que els vocifera amb complaença. La pèrdua de papers –no pas els de Salamanca– fa grinyolar i desgavellar la base d’allò que hauria de ser quelcom normal i transparent. No es pot reduir-ho tot al simplisme, confondre el tema amb el recurs als atributs sexual masculins. Les coses no es poden defensar amb l’argument groller del per collons. De la mateixa manera que arranjar-ho tampoc no consisteix pas en governs paritaris (a l’estil del fifty-fifty). Tot ha de tenir una projecció més ambiciosa i ben definida alhora. L’OMS considera que, tot i que les oportunitats reals dels homes van per damunt de les de les senyores, això no té cap traducció real en resultats de salut. Què ho fa que hi hagi més vídues que vidus? Ben curiós. No ens quedem, però, en una mena de folklore rialler que ignora l’essència del problema. Lluitem perquè –des de la primeria– hi hagi una total igualtat d’oportunitats en l’àmbit educatiu. Exigim que certes posicions retrògradament arcaiques d’institucions com l’Església catòlica s’enfoquin de forma més eficient i respectuosa. Només llavors ja no caldrà institucionalitzar cap jornada. Ni la de l’home prepotent, ni de la dona menystinguda o submisa al seu espòs (tal com mantenia sant Pau). Poca broma! En serem capaços? Se’ns gira feina.