L’últim europeu
Per ser precís: “Habermas és l’últim europeu”, títol que el diari Die Zeit va donar del col·loqui del filòsof alemany Jürgen Habermas a la Fundació Siemens de Múnic, fa tres setmanes, sobre la crisi de les democràcies occidentals. Per als entretinguts en el camp de la filosofia, Habermas, amb 96 anys, és un pensador reconegut a tot el món, l’exponent de la Teoria Crítica de la famosa Escola de Frankfurt. Mereix ser escoltat. El diari El País l’ha titulat: “La (improbable) integración política de la UE és vital.” Fou una xerrada sobre el futur d’Occident –i la seva ruptura– dins de la present geopolítica, en què l’eix es desplaça cap a l’Àsia, centre dels conflictes del futur, i Habermas veu en perill la identitat normativa d’Europa per la dependència dels EUA, especialment en les tecnologies d’intel·ligència.
La pregunta central és si la UE pot defensar els seus fonaments democràtics en un món cada vegada més autoritari amb influència creixent en estats membres de la Unió, fet que afebleix la voluntat d’enfortir-la i d’integrar-la millor. Aquesta pèrdua normativa d’Occident i la seva economia liberal, sustentada en regles, està destruint la seva força vinculant, molt visible avui als EUA: la transformació progressiva de la democràcia liberal en un sistema presidencial autoritari davant una societat civil excessivament passiva, situació que ve de lluny, des de l’experiència traumàtica de l’atac de l’11-S i de la por, que van fer possible la guerra de l’Iraq.
Habermas també és molt crític amb la direcció d’Alemanya, sobretot amb la política de rearmament, exaltant la sobirania nacional, com també fan altres estats membres de l’Est, sobre la visió europea. El pes de la sobirania nacional impedeix als governs occidentals d’abordar la guerra a Ucraïna a partir de l’atac rus com a punt d’inflexió que ha fet perdre a Occident la unitat normativa i ha destruït la il·lusió europea en un ordre mundial estable. Europa és l’últim baluard del projecte normatiu occidental.
D. Trump ja ha respost a Habermas: “Europa s’aniquila en 20 anys”, segons afirma el document –i els seus marrameus– de la nova Estratègia de Seguretat Nacional, fet públic la setmana passada. Som aquí: els últims.