Andorra, ciutat estat
Aires de precampanya, amb el creixement demogràfic al centre del debat. Els més assenyats defensen que ha de ser compatible amb la vida, amb el dret a l’espai públic i amb una planificació en clau de país. Els plans d’ordenament urbanístic parroquials, dissenyats sota l’eufòria del sector de la construcció de començament de mil·lenni, es van passar de frenada estimant la capacitat d’acollida en un milió de persones. Evidentment, es tractava de ciència-ficció o d’interessos puntuals que albiraven un gran comportament al sector de la construcció. Fa tres anys, un informe del ministeri de Territori i Habitatge advertia que la capacitat de les infraestructures i serveis era limitada. A hores d’ara, no es disposa dels estudis de càrrega, la vareta màgica que resoldrà els límits al creixement actual, que per a molts ja ha superat el llindar.
El cap de Govern considera que encara tenim certa capacitat de creixement que no hauria de sobrepassar els 100.000 habitants, si es volen mantenir els estàndards de qualitat de vida actuals. Per la seva banda, el síndic parla de no frenar el creixement, però aconsella aturar-lo abans dels 150.000 habitants. Si continua el creixement, caldrà redimensionar els serveis que es donen a la ciutadania: ampliar els serveis sanitaris i la xarxa viària, fer noves captacions d’aigua, incrementar els policies, els penitenciaris, etc. En definitiva, adaptar-se a una nova realitat demogràfica que agreujarà el problema de l’habitatge. Les noves infraestructures consumiran més recursos econòmics i territorials; és un peix que es mossega la cua. Amb un 10% aproximat del terreny nacional en mans particulars, enquibir 150.000 habitants en aquest espai donaria una densitat de 3.200 h/km2, als quals cal afegir turistes, fronterers i temporers.
Els comuns han assumit la necessitat d’introduir canvis urbanístics, ja que, amb el ritme actual de construcció, l’urbanisme se’ls escapa de les mans i la societat andorrana es pot veure abocada al fracàs. Urgeix definir el model de país i exigir als polítics que aclareixin les seves posicions i que concretin propostes en matèria d’habitatge, i si pensen donar continuïtat al creixement demogràfic amb youtubers, esportistes, inversors immobiliaris, o amb un altre perfil.