L’entrepà

Abans de la versió del laboratori, deien que la pesta porcina podria haver arribat als porcs fers de Cerdanyola per culpa d’un entrepà llençat a la vora de l’AP-7.

Sona a acudit dolent, però la hipòtesi és tristament plausible segons la Navalla d’Occam: sovint la tonteria més simple és la correcta. Un entrepà que vola per la finestra, un porc fer que el recull, i de sobte Catalunya discuteix protocols sanitaris. No cal ser científic per entendre que el que llencem a terra algú s’ho menja. El problema és que ho sabem i ho fem igual.

Dit això, l’entrepà només és el teló d’un altre espectacle. Informem amb ulls desorbitats i actuem amb una irresponsabilitat que cansa. Ara que hi ha restriccions d’accés al Parc de Collserola, sempre apareix qui les qüestiona indignadíssim en nom d’una llibertat confosa amb fer el que em rota. Gent que critica les normes però fuig quan toca assumir la part que li toca. El contrast és tan grotesc que ja ni sorprèn.

Mentrestant, les dades ajuden a posar seny. L’informe de 2023-2024 mostra densitats superiors als 15 porcs fers/km² només en zones del nord-est català com l’Alt Empordà o la Garrotxa. En canvi, al Cadí i a Ponent han baixat fins a un 20 per cent per la sequera i la gestió cinegètica. L’equilibri es troba entre 3 i 6 porcs fers/km². Per sobre dels 10-15, el conflicte és matemàtic. No calen apocalipsis, només gestió i criteri. El drama ve quan preferim els crits a la feina ben feta.

I encara hi ha més. El que cal evitar és convertir tot això en un pim-pam ideològic. Sentir veus reclamant exterminis massius i barra lliure d’escopetes és, com a mínim, temerari. Sobretot quan la indústria del porc, concentrada en quatre mans, ja ha deixat desenes de municipis catalans amb els aqüífers plens de purins i l’aigua que ja no es pot beure. I ara, per rematar-ho, hauríem d’anar contra el porc fer per salvar un sector que ha fet tant de mal? Tot perquè algú, potser, va llençar un entrepà? La broma s’explica sola.

Al final, la natura és un restaurant immens. Si deixes menjar a taula, vindran clients. I si el menjador s’omple massa, cal criteri, no pólvora. Més que buscar monstres, hauríem d’acceptar que convivim amb fauna, urbana i feréstega, i que la primera línia de defensa és un gest ridículament fàcil: no llançar un entrepà per la finestra. A vegades, la Navalla d’Occam només diu això: el sentit comú és gratis, però no gastar-ne surt car.