La sort
S’apropa Nadal, i amb ell, tots els elements que guarneixen l’esperit de Nadal. Els carrers il·luminats de llums de colors, arbres guarnits i nadales, torrons i, evidentment, la loteria de Nadal del nostre país veí, revestida i acaramel·lada d’una imatge de solidaritat, de germanor, de Nadal, de compartir amb qui no té.
Necessitem tenir molta sort, perquè la probabilitat que ens toqui la loteria és molt baixa, pràcticament impossible. Perquè ens en fem una idea, és més o menys la mateixa que la probabilitat d’encertar els 6 números de la CASS de qualsevol persona amb la qui ens trobem pel carrer, només per provar sort...
Empreses que reserven el mateix número per als treballadors que hi vulguin participar, cues al carrer per comprar dècims, algun familiar que comparteix el seu número de la sort, tothom desitja guanyar! Al mateix temps, veurem anuncis dels canals del país veí en què qui no compra un número no viu la germanor, la pau, l’harmonia, en una tradició de molts anys arrelada en les dates de Nadal.
Però no ens enganyem, la loteria és un exercici d’egoisme al seu més alt nivell, ja que necessitem que molta gent compri loteria i perdi, perquè en cas que ens toqui un premi, seran la resta de jugadors qui em pagaran entre tots el meu guany, i quedar-se ells sense premi. Quina contradicció en aquests dies de Nadal! En les loteries nacionals de Nadal hem de tenir present que l’estat veí es queda un 30% dels diners ingressats per a despeses de gestió, i només el 70% els reparteixen entre els números guanyadors. I d’aquests, la probabilitat que ens toqui entre els prop de noranta mil residents d’Andorra és minsa, molt més minsa que si toca a l’estat Espanyol, que són uns 49 milions d’habitants.
Durant les setmanes vinents començarem a veure anuncis del nostre país veí on se’ns convidarà a comprar números com a gest de germanor, i llargues cues als estands que venen els números, perquè és “tradició”, perquè es veu que això fa Nadal. Dies abans de Nadal sabrem el número guanyador tot desitjant que tothom perdi menys jo. Per cert, el meu acaba en sis, i el vostre?... Molta sort!