Creixement desmesurat
En un país petit com Andorra, el creixement econòmic va estar durant anys un motiu d’orgull. Alhora va demostrar la seva capacitat d’adaptació aconseguint un creixement que afavoria tots els ciutadans, generant oportunitats. Totes aquestes oportunitats van aconseguir fer gran Andorra.
Tanmateix, quan aquest creixement es torna desmesurat i massa ràpid, es converteix en una força que desestabilitza, erosiona i pot arribar a transformar de manera irreversible la societat que el sustenta.
L’arribada accelerada de capital, residents i projectes faraònics està creant una tensió que un territori limitat simplement no pot absorbir. L’economia creix, sí, però ho fa estirant un teixit social que ja fa temps que mostra símptomes d’esgotament. El primer signe d’alarma és l’habitatge; els preus s’han disparat molt més ràpid que els salaris, expulsant del país treballadors essencials i dificultant que els joves puguin independitzar-se.
A això s’hi suma la saturació dels serveis públics. Les escoles, els centres sanitaris i les infraestructures viàries no creixen al mateix ritme que l’economia o la població. Les institucions, pensades per a un país d’escala reduïda, es veuen desbordades, i la qualitat de vida, un dels principals atractius històrics del Principat, es deteriora.
Fins i tot el model econòmic es posa en risc. Quan l’activitat depèn massa de l’entrada constant d’inversió externa i de l’especulació immobiliària, el país queda exposat a vulnerabilitats que no controla. La diversificació real continua sent un repte, i el creixement descontrolat pot hipotecar les opcions futures.
Andorra necessita créixer, sí, però necessita encara més preservar el seu equilibri. Un país petit no es pot permetre errors grans. I, sobretot, no es pot permetre confondre creixement amb progrés. El primer infla xifres; el segon construeix futur. Si no ho entenem a temps, els danys poden esdevenir irreversibles. Aquest és el moment de repensar el futur abans no perdem allò que ens feia un país únic. Calen polítiques valentes que protegeixin el territori, la comunitat i les futures generacions sense perdre més temps.