10è Congrés de Demòcrates
Demòcrates va celebrar el seu desè Congrés ordinari d’ençà la seva fundació, l’any 2011, que va comptar amb la participació de gran part de la militància i dels simpatitzants.
Enguany, els Demòcrates ens hem retrobat per renovar els principals càrrecs de l’Executiva, òrgan de govern del partit, i per aprovar un total de quatre ponències que han estat treballades per la militància, versant sobre temàtiques tan diverses com rellevants pel futur del nostre país. La primera afecta la identitat, la cultura i el patrimoni del país, incidint en la promoció i ús de la llengua catalana com a element de cohesió i d’identitat nacional, els avenços per a la creació del futur Museu Nacional i la posada en valor del patrimoni material i immaterial del Principat.
La Secció Jove ha treballat i presentat una ponència orientada a la reforma del sistema de pensions, per garantir la sostenibilitat del Fons de Reserva de Jubilació, una aposta valenta que demana l’impuls de la reforma progressiva del sistema de pensions per garantir un sistema sostenible que permeti assegurar un futur digne.
La tercera ponència proposa el desenvolupament d’un Pla nacional per a la innovació i la diversificació que permeti adaptar el país als avenços tecnològics i orientar la diversificació econòmica a projectes de valor afegit, amb la col·laboració de tots els sectors d’activitat, públics i privats.
Finalment, la quarta s’ha centrat en el control del creixement, a fi que aquest sigui equilibrat amb els recursos disponibles i la preservació del territori. L’objecte d’aquesta ponència és continuar els estudis que permetin traçar una línia orientada a l’establiment d’un model de país més sostenible, per modular el creixement a tots els nivells.
Són temes ben diferents, que han de comptar amb tots els actors del panorama públic i privat per a la seva implementació efectiva, però alhora interconnectats amb el que ha estat l’objectiu del projecte Demòcrata des dels seus inicis: dotar Andorra de polítiques i reformes decidides i valentes, marcant el necessari equilibri que aporta la centralitat de les polítiques que s’impulsen des de les diferents institucions.