Llum, la llum

Segueixo un debat entre sociòlegs sobre la presència de la religió a la vida d’Occident i, més a prop, ara últimament i més enllà del màrqueting, des que la cantant Rosalia s’ha vestit de monja. A la societat espanyola, enmig de la crispació i del soroll permanent, s’examina en detall aquesta qüestió i la premsa ho raona presentant consideracions favorables i adverses en una societat secularitzada. Es torna a discutir si hi ha un rebot catòlic o, a la vegada i per afinar més, si hauríem de parlar d’un nou espiritualisme. Els sociòlegs disposen de diversos termòmetres per mesurar la temperatura religiosa. Darrerament, parlen de canvis en la religiositat i l’espiritualitat, amb una més gran visibilitat de les creences, especialment entre el jovent. Aquesta temperatura no és fàcil d’interpretar dins del procés íntim d’aquesta espiritualitat juvenil en moments d’un gran predomini de l’emotivitat i de l’individualisme, però on creix una recerca espiritual difícil de classificar amb els patrons clàssics. Existeix cert consens que hi ha un rebot religiós entre els joves que busquen valors en què creure i referències que els donin sentit. Una generació que dubta.

Em permeto citar tres fets d’aquests últims dies. El nou disc de Rosalia, Lux, el seu àlbum més lliure, a la recerca dels límits, del jo i de Déu des de l’amor, el dolor, la pena, la ira i el dol. Es recolza en el divers misticisme femení, el motor que la mou, des de la música clàssica, el flamenc i l’electrònica.

La premiada pel·lícula Los domingos de la cineasta basca Alauda Ruiz de Azúa, la història d’una noia que es vol fer monja, el desconcert de la família i l’experiència personal i intransferible que viu la protagonista sobre el sentit i sobre l’amor des d’un silenci expectant.

I el també premiat i molt llegit filòsof alemany Byung-Chul Han en el seu últim llibret Sobre Dios, un diàleg amb la humanista i activista política francesa Simone Weil (1909-1943) sobre la necessitat de recuperar el sentit, el silenci, la bellesa, l’atenció i la transcendència. (Rosalia la canta en francès a Lux.)

Les dues primeres pertanyen a una generació que no ha crescut amb un santcrist damunt de la pissarra i el tercer, ves a saber.