Desert?

Va escriure robant hores a la son, en nits de tardor que s’allargassaven acompanyant la redacció –no sempre fluida– de cafè i alguna copa de vi mentre a fora el vent udolava sobre el llosat de casa. Temps enrere havia començat un curs d’escriptura, però havia deixat les lliçons perquè li feia l’efecte que no en treia profit. És dels qui pensen que el talent no s’ensenya. Pel que fa a la tècnica i les eines de l’ofici, considerava que a Internet ja hi havia molta informació. Va fixar-se a la tupina aquella frase atribuïda a Picasso –i citada fins a l’extenuació, amb variacions i traïcions– que si la inspiració existeix, que et trobi treballant. I això feia durant llargues hores –el tòpic abans que res–, treballar i escriure sense descans. A les pauses s’embadalia amb la ventada que removia la fullaraca caiguda dels arbres. A l’ordinador les paraules s’apeçonaven en frases de manera similar a com les fulles s’arremolinaven pels racons de la plaça, sota la llum esgrogueïda d’un fanal. A la seva novel·la hi hauria un crim comès a Andorra en una tardor gèlida i la IA va marcar-li els cànons del gènere, alhora que va ensenyar-li la diferència entre thriller, novel·la policíaca i novel·la negra. El true crime no li interessava perquè tenia massa deutes amb la veritat: no volia –ni podia– posar límits a la seva creativitat. En un temps raonable, va tenir prop de dues-centes pàgines, un estàndard comercial, amb ritme, capítols curts, molta acció i breus passatges descriptius, uns personatges arquetípics que creia haver traçat amb personalitat i un narrador que era el seu alter ego una mica crescut. La cosa funcionava. I no estava mal escrita –que ja és molt–. Va pensar a publicar-la però li va fer mandra posar-se a buscar editor i rebre com a resposta aquelles negatives estereotipades o els silencis més freds que les nits de novembre al Pirineu. Per això va optar per presentar-se a un premi. Complia els requisits i els terminis van obligar-lo a fer la revisió a correcuita, però hi va arribar a temps. S’atansava la data de lliurament del premi i no havia rebut cap trucada ni cap mail. Podia anar a l’acte si no l’hi havien convidat? Va esperar que entrés tothom i va espiar el veredicte del jurat des de la porta: desert?