Rosalía 2

La setmana passada vaig escriure la columna parlant del nou disc de Rosalía, Lux, que pel que sembla no agrada a tothom.

Ja vaig dir i escriure que totes les opinions em semblen respectables, però m’agradaria saber quin percentatge de gent es carrega el disc o la cantant sense haver escoltat ni una sola cançó.

Hi ha coses que cauen pel seu propi pes. No estem parlant d’una simfonia de Gustav Mahler, sinó d’un disc, òbviament comercial, com ho són la majoria de títols publicats a qualsevol plataforma.

L’opinió desmesurada i en contra de tot el que té a veure amb Rosalía l’he viscut aquesta setmana diverses vegades en parlar i comentar el disc. Hi ha persones que, per les raons que siguin, els asseguro que les desconec, no suporten la música de Rosalía, i diuen que és una presa de pèl; que no té res de res. Fins aquí, res a dir, però quan els preguntes si l’han escoltat et confessen que no. No ho ha fet; potser han sentit el fragment d’una peça a la ràdio o a qualsevol programa de televisió que els ha fet canviar immediatament, com moguts per un ressort, de canal o d’emissora, perquè simplement a la Rosalía no la suporten.

Per què no la suporten? Probablement ni ells ho saben. Perquè mostra una imatge fictícia? Perquè se serveix de la religió sense dir res de res? D’acord, pensa el que vulguis; però noi!, abans escolta el disc i després parla i digues el que vulguis. Diu quelcom o no ho diu? A qui o què van referides les cançons? Com és la seva veu. Té qualitat? A què obeeixen els canvis de ritme i d’idiomes? Hi ha tot un món a descobrir, però per parlar-ne s’ha de fer el primer pas. Escoltar.

Jo parlo i escric bé sobre la Rosalía, perquè m’agrada la seva obra i m’emociona. I hi ha una diferència ostensible entre no suportar una persona i no agradar-te el que fa.

Però, un cop més, i sembla que en això no avancem, som poc tolerants; uns i altres tinguem l’opinió que tinguem. Al final no es tracta de tenir raó, es tracta sobretot d’escoltar l’altre.

No t’agrada, genial. Ho accepto i tu accepta que m’agradi a mi. No és coneguda internacionalment, com sostenen alguns. Bé, potser. Les dades són les que són i estan a l’abast de tothom... avui és tan fàcil com preguntar-ho a qualsevol buscador, que et respondrà amb dades contrastades.