La necessària reflexió

Ja estem a tocar de la temporada d’hivern, amb la invasió esperada dels nombrosos turistes i excursionistes que vindran a gaudir de les nostres estacions d’esquí, que podem qualificar, sense cap falsa modèstia, de les més atraients dels Pirineus. I això gràcies a la feina, any rere any, dels seus directius, però sobretot d’aquells treballadors que durant quatre o cinc mesos es dedicaran a la bona acollida dels visitants i a l’impecable estat de la neu i de les pistes.

Si tot va bé i el temps acompanya, la festa començarà per la Puríssima i es podria allargar fins a l’abril, sempre que es compleixin les prediccions que s’han anat publicant. Val a dir que la venda anticipada de forfets durant la Fira d’Andorra la Vella és el primer senyal que permet augurar una freqüentació que, un any més, podria anar a l’alça, la qual cosa enfortiria la nostra economia, que ho necessita, per intentar oferir a tothom un estatus digne fonamentat en un salari coherent i que facilita gaudir d’un habitatge adequat i amb un preu assequible.

Certament, aquest auge turístic no resoldrà de cop les dificultats que moltes famílies tenen. Però hi hauria de contribuir, almenys en part. Altres accions són, evidentment, necessàries amb l’objectiu de cohesionar la nostra petita societat. Ara bé, no són senzilles de concebre i de posar en pràctica. Cada mesura que es pugui imaginar té els seus avantatges i inconvenients i pot ser, a la llarga, malauradament contraproduent. Així s’ha demostrat en diversos països del continent europeu, que van implementar disposicions destinades a impulsar l’habitatge de lloguer, les quals, al cap d’uns anys, van assecar aquest mercat, amb el corresponent increment exorbitant de preu. Aquestes experiències demostren que, en aquest àmbit, la precipitació només condueix al fracàs. Les imprecacions polítiques, seguides o contestades d’immediat pels que decideixen, queden de nul efecte. És imprescindible dedicar temps suficient a la reflexió, en unió amb el retorn d’experiència de les decisions anteriors, per calibrar, el millor possible, els remeis que es poden aportar a una situació tensa, sense perdre mai la voluntat d’arribar a un resultat convincent.