Dignificar una professió nostra

Aprofitant la bona notícia que ha suposat la inauguració de les instal·lacions de l’EFPEM (l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya) a Cal Masover de la Cortinada, m’agradaria compartir una reflexió sobre què pot significar aquest nou centre.

Des de ben petit he estat vinculat –de fet encara ho estic– al món de l’esquí. Els pares em van calçar uns esquisos pràcticament abans de saber caminar. Des de llavors l’esquí ha format part de la meva vida, primer com a esquiador de l’Esquí Club d’Ordino-Arcalís, després com a corredor de l’equip nacional i, actualment, com a entrenador dels més petits. És en aquesta etapa com a entrenador que he pres consciència de la importància i el valor de tenir una bona formació, per poder fer front a les exigències tècniques i socials que suposa entrenar o formar joves esquiadors.

És en aquest àmbit on l’EFPEM té un paper cabdal i ho puc dir en primera persona, ja que n’he estat alumne i m’hi he format.

Però la feina de l’EFPEM no té gaire sentit si no som capaços de dignificar i valorar, entre tots, la feina dels professionals de la neu, dels entrenadors i dels monitors d’esquí. En altres països de muntanya com França o Àustria, ser entrenador o monitor és quasi un orgull familiar, és una feina de prestigi capaç de preservar la vinculació amb la neu, la muntanya i les tradicions que les envolta.

Potser hauríem de valorar allò que ens fa propis i ens diferencia d’aquells que tenim a la vora, i deixar d’estigmatitzar una professió que, molts de nosaltres, pensem que la fa gent de fora i hem deixat de fer-la nostra. No és exclusivament així i és una llàstima que l’acabin valorant més els de fora que els de dins.

Es tracta d’una professió que dona vida a l’essència del nostre país i per la qual les generacions anteriors van lluitar, perquè tots nosaltres en poguéssim gaudir. Per això, si volem que Andorra continuï sent un país de neu, hem de creure i dignificar els professionals que la fan possible.