Cartera digital

Les claus de casa, les de la moto, el mòbil i la cartera. Ah espera, que com que ahir vaig anar a la muntanya, vaig treure de la bitlletera la targeta del banc, vint euros, el carnet de conduir, el de la CASS i el de l’ACA: quan vaig a pedalar o d’excursió, per no carretejar tota la cartera i perquè no se’m faci malbé, en trec allò essencial, però a vegades se m’oblida tornar-ho a posar dins del portamonedes d’ús diari. Ara sí, ho tinc tot? Sembla que sí, surto de casa, baixo les escales i quan soc a la plaça recordo que havia de passar per la biblioteca, on m’han guardat un llibre. Merda, au, torna a pujar a casa per buscar el carnet de la biblio. Però val la pena: vaig bé de temps i avui havia de passar prop de Prada Casadet, així que em queda de camí. Torno a baixar, engego el motor perquè s’escalfi mentre em poso el casc i mentalment repasso la jornada. A la tarda he de deixar la moto al taller i he de procurar que no em torni a passar com l’últim cop, que em vaig oblidar les claus de casa a la guantera i després em vaig quedar tirat. Per això me les guardo a la butxaca del pantaló, m’enfundo els guants i poso primera. Quan hagi deixat la moto al taller, agafaré el bus a la parada de la Margineda, a cinc minuts. Confio que no coincideixi amb la sortida dels escolars. I la tarja del bus? Ah, calla, que normalment no la duc a sobre. M’aturo abans de sortir al carrer, em trec els guants i palpo la cartera al pantaló, la trec, l’obro, em cau un tiquet vell que havia guardat absurdament –mai no acabo de revisar-los– i busco als racons on acumulo targetes i carnets diversos, precisament on acabo de posar el de la biblioteca: hi ha la targeta de crèdit, la del supermercat, la d’aparcament, la de la benzinera, la del centre esportiu i la d’uns altres magatzems que creia haver perdut. Però no la del bus. Comença a plovisquejar, una pluja fina, tímida, però que de seguida humiteja el terra. Torno a casa sense treure’m el casc, remeno els calaixos i trobo el carnet del bus. El cel llagrimeja i fa fresca, però jo ja estic acalorat. Al cafè, poc abans d’entrar a la feina, llegeixo al diari que ja està disponible la cartera digital. Per fi! Per poc bé que funcioni, segur que m’anirà bé. Només espero que sigui fàcil obtenir-la.