Caminem, si us plau
El cos humà, en tant que animal mamífer, està pensat per córrer, per caçar, per moure’s i no, en canvi, per quedar-nos estancats mentre treballem, mentre descansem o mentre dormim. La nostra societat ens ofereix un munt de possibilitats per jeure i descansar. Des de programes de TV que ens poden distreure la major part del dia, un munt de xarxes socials que ens enganxen fins a esgotar-nos tant físicament com mentalment, supermercats que ens faciliten obtenir menjar sense haver de sortir a caçar, cotxes o autobusos que ens transporten d’un lloc a l’altre per guanyar temps, i ara, recentment, un canvi d’horari en què la foscor del dia associada al progressiu canvi de temperatura que ens apropa a l’hivern, ens fa tancar-nos a casa i posposar qualsevol activitat física que abans fèiem fins que torni a fer bo.
Caminar ens manté la força i la flexibilitat de les cames, ens redueix dolor a les articulacions, ens millora la circulació, ens fa cremar calories, ens allunya de l’estrès i ens allibera de tensió acumulada, ens manté el perfil lipídic, ens allunya de la diabetis, ens manté en un pes acceptable, ens enforteix el cor, ens fa prevenció de demències i d’altres malalties mentals, i una extensa llista de motius saludables més, els quals no caben en aquest breu article.
Es parla de la importància de caminar 10.000 passes al dia per aconseguir un nivell saludable, però el que ens cal és que caminem tant com puguem durant el dia si les cames ens ho permeten. Es calcula que una persona de mitjana als Estats Units (i molts de nosaltres en una setmana qualsevol) camina entre 2.000 i 4.000 passos al dia, mentre que seguint les directrius de l’OMS, ens cal assolir un mínim de 7.000 passes al dia de mitjana.
Obviem els ascensors, sortim al carrer a estirar les cames, caminem anant a buscar els fills a l’escola, mentre traiem a passejar el gos, baixem i pugem a peu les escales per llençar les escombraries, aparquem més lluny el cotxe, no ens aturem. Tenim camins i camins aptes i meravellosos sense desnivell a cadascuna de les parròquies, i un entorn natural al costat de casa que com a país no podem desaprofitar. Som-hi!