‘A propòsit de Schmidt’
Un dels avantatges de les companyies de les plataformes digitals, de les quals tenim un fotimer al nostre abast, és que et permeten accedir a pel·lícules i sèries que estan molt ben considerades o aconsellades per especialistes i que en el seu moment no vas poder veure o se’t van passar per alt.
És el que m’ha succeït amb el film (About Schmidt) A propòsit de Schmidt, de moment disponible a Netflix, una pel·lícula de l’any 2002, dirigida per Alexander Payne i protagonitzada per Jack Nicholson, que parla de la jubilació i de les sensacions associades a aquest moment de la vida. No els revelo res si dic que la història comença, ja en el primer fotograma, amb la jubilació del senyor Schmidt, un home de 68 anys que sempre ha treballat a la companyia d’assegurances Woodmen of the world, en un edifici que ja fa preveure com aniran les coses.
Tot el que ve després és conseqüència directa de la jubilació. Una tragicomèdia, amb una interpretació genial de Jack Nicholson per la qual va ser nominat a l’Oscar al millor actor (l’última fins ara de les dotze que ha rebut) i que es va endur el Globus d’Or. També Payne, el director, va guanyar el Globus d’Or al millor guió
La pel·lícula és senzilla, però, a parer meu, entranyable. I el final és d’aquells que passen a la història del cinema per la mateixa raó, per la seva senzillesa i per fer-te arribar sensacions molt directes sobre el que li passa al protagonista.
Què succeeix en la vida d’una persona quan deixa de treballar, després de quaranta o cinquanta anys fent la mateixa feina? Què queda de tota la feina feta? Com ho veu i viu el jubilat? I com ho veuen els altres?
A propòsit de Schmidt contesta a moltes d’aquestes preguntes i dona una visió, si no real, sí almenys de realitat augmentada, vista a través d’una lupa que ens permet examinar amb les circumstàncies de la jubilació. O almenys veure’n alguns dels seus detalls, amplificats i exagerats. Òbviament, ningú és igual; però també és veritat que tothom passa o passarà per un procés semblant. El moment en què, per circumstàncies personals o per normes de govern o d’empresa, deixes de fer el que sempre has fet i has d’afrontar un món diferent.