Matemàtica i política

Recentment, i certament a conseqüència de la greu crisi parlamentària que afecta el nostre veí del nord, un diari gal s’ha interessat per una casuística, encara mai resolta del tot, que ha emergit, per primera vegada, poc després de la Revolució Francesa. En aquell moment, el filòsof i matemàtic Nicolas Condorcet, autor de diversos projectes de Constitució, va establir el principi, racional i basat en equacions matemàtiques, que el nombre òptim de parlamentaris d’una assemblea s’ha de determinar en consideració de la població del territori, però també de l’eficàcia dels treballs a dur a terme.

En efecte, si bé un elegit ha de representar una part de la població, també és obligat tenir en compte les tasques que se li atribuiran, o sigui les discussions, negociacions i col·laboracions que executarà amb els seus col·legues, per aconseguir una màxima eficiència, en els debats i en l’aprovació de les lleis a votar.

Aquest raonament, des d’aquella data, no ha estat mai posat en entredit i ha donat lloc a nombroses verificacions, al llarg dels anys. Així, els professors de ciències polítiques s’han dedicat a analitzar, estudiant els diferents règims parlamentaris, si aquesta teoria era realment vàlida. I és així. Fins al punt que, a mitjan segle passat, es va arribar a la conclusió que el nombre de parlamentaris, tenint en compte aquests dos requisits, s’ha de calcular i fixar en l’arrel cúbica del nombre d’habitants. Aplicada aquesta fórmula a la nostra creixent població, hem de constatar que el Consell General hauria d’integrar uns 44-45 consellers, i no 28, com actualment. Aquesta diferència pot alarmar, i ve en consonància amb la forta càrrega de treball d’aquests mandataris que exerceixen, molts d’ells, a temps parcial. Ara bé, val a dir que els negociadors de la Constitució, de forma conscient o no, van tenir en compte aquest principi. Així, l’article 52 de la Carta Magna preveu que el Consell General es compon d’un mínim de 28, i d’un màxim de 42 consellers. I en vista d’un futur que sembla complicat i feixuc de gestionar, no seria del tot il·lògic encetar una reflexió sobre el nombre idoni d’elegits, per a una deguda representació del poble andorrà.