IA en matèria de salut
El segon Fòrum Digital d’Andorra va dedicar una jornada concreta a les estratègies digitals en matèria de salut. Durant la sessió es va reflexionar sobre com la intel·ligència artificial (IA) està transformant el camp de la salut i, concretament, com pot ajudar els professionals sanitaris a exercir la seva tasca diària.
La IA obre múltiples possibilitats, des del diagnòstic precoç basat en dades massives fins a l’optimització de fluxos assistencials i l’ajuda al personal sanitari en la presa de decisions. Per exemple, un equip de professionals pot fer servir un model predictiu que detecti pacients amb alt risc de caigudes o úlceres de pressió abans que es produeixin, cosa que permet que es pugui anticipar l’actuació, tal com reflecteix un projecte de la cadena espanyola Ribera Salud, en què la IA ja mostra reduccions de la incidència d’úlceres de pressió gràcies al seu sistema.
A més, la IA pot facilitar la lectura i interpretació d’imatges mèdiques, automatitzar tasques administratives i fins i tot suggerir plans terapèutics personalitzats. Això allibera temps i permet centrar-se en la relació humana amb el pacient. De la mateixa manera, la IA pot supervisar signes vitals, avisar anticipadament de complicacions, adaptar plans de cura i donar suport a la responsabilitat assistencial. En conjunt, la tasca esdevé més eficient, menys subjecta a errors evitables i més centrada en la qualitat de l’atenció.
Pel que fa a projectes ja en marxa, vull destacar diversos exemples a Catalunya, on s’esmenten iniciatives com una plataforma de rehabilitació intel·ligent liderada per IA, un assistent virtual per a consultes mèdiques o un projecte de detecció primerenca d’Alzheimer amb neurotecnologia i IA. Ara bé, cal parlar també dels reptes. La integració de la IA en entorns clínics exigeix un alt grau de fiabilitat, seguretat de dades i adaptabilitat dels algoritmes. Si un professional sanitari ha de confiar en un suggeriment d’IA, cal que entengui els límits i les condicions d’aquella eina. Això requereix formació, canvis organitzatius i una cultura clara de col·laboració entre tecnologia i professionals sanitaris.
Al seu torn, hi ha qüestions ètiques i de governança. Cal assegurar que la IA no perpetua biaixos, que la privacitat es manté i que no es converteix en substitut indegut de l’ésser humà. Això implica adoptar eines que facin als professionals més efectius, no que els reemplacin. La forma més valuosa de mesurar l’èxit no serà només quants algoritmes s’instal·len, sinó quants pacients reben una atenció millor i més humana gràcies a la tecnologia.