Capítol N
L’aigua es congela a uns 0 graus, la velocitat de la llum en el buit és de 299.792.458 metres per segon i els andorrans ens fem els andorrans fins que ens estiren les orelles. És una constant universal que es repeteix d’ençà que Andorra és Andorra. Ara es veu que és per uns suposats transfronterers que no són transfronterers però que computen a les dues bandes com a transfronterers i que a nosaltres ja ens va mig bé que ho facin així per unes coses i mig malament per unes altres però es veu que a Espanya no els va tan bé i que fa dies que ens ho diuen i nosaltres els hem anat dient que sí, que d’acord, que ho estem mirant, que comunica, que és que no me l’agafen, que m’han deixat en visto!, que ja si de cas la setmana vinent però que no s’enfadin, que som petits, que som especials, que som de la família, coi, que de debò que ja ens hi posem però és que el gos se’ns ha menjat l’informe i l’autobús no ha passat i el despertador no ha sonat, que es veu que hi ha hagut canvi d’hora i a la tele andorrana no ho van dir prou que canviava l’hora i que just ens ha coincidit amb una setmana en què tenim molta feina i una mica de febre, que està tothom fatal, que a l’octubre ja se sap i que som petits i som especials, ja ho hem dit això, oi?, i els espanyols que diuen que sí, que ja ens entenen i que ens estimen moltíssim moltíssim moltíssim, però que no cola, que ja ens coneixen i que ells si de cas ja ens apliquen les represàlies en forma de controls fronterers i que si volem seguir negociant hem de fer els deures abans. Ara ens ha passat per aquests transfronterers de Schrödinger, però aquesta pel·li ja l’hem vista abans: per la Valira que baixava bruta, pels residus i els abocadors de terres, pel tabac i pel sucre, per allò del paradís fiscal i per allò del blanqueig de capitals, pels medicaments... Els episodis són tan freqüents que podem parlar de sistema: ens trobem una corda que sabem que no podem estirar, la tensem tant com podem i pam!, rebem un clatellot des de fora que ressona a totes les valls i ens afanyem aleshores a trobar una corda alternativa tard i malament. Ah, i per cert, pels qui tot el dia s’omplen la boca amb com som de sobirans: cada clatellot d’aquests és un recordatori molt visual de com d’extremadament limitada és la nostra sobirania.