Temps

Surto cinc dies de viatge per preparar dos o tres reportatges a Grècia. Quatre nits fora, cinc dies de feina que em permeten conèixer tres llocs diferents, fotografiar-los, aprendre de la seva història i viure les sensacions en directe, sense filtres. Dos llocs tenen a veure amb l’època clàssica, el primer reportatge es focalitza als dos museus més importants d’Atenes, l’Arqueològic i el de l’Acròpolis, el segon em porta fins a la ciutat d’Elefsina i les ruïnes d’Eleusis, i el tercer a l’illa de Poros, fàcilment accessible des del Pireu, una hora amb ferri.

Tinc la sensació que durant aquesta setmana el temps passa de manera diferent, sobretot si el comparo amb la següent, ja de retorn a casa. Sí, és clar, ja sé que no descobreixo la sopa d’all, però m’agrada reflexionar sobre el temps, un tema que sempre serà, quasi com Eleusis, un dels grans enigmes de la vida. Fa voltes pel meu cap i em fa prendre consciència un cop més de la importància del moviment, de no romandre sempre al mateix lloc.

El que fem cada dia i la rutina s’allarguen i al mateix temps, perdó per la repetició, encongeixen el temps. La monotonia cansa i pesa, però quan la veus en perspectiva ha passat volant. En canvi, la situació s’inverteix quan fas coses diferents. Quan viatges, què passa amb el temps? Sembla que s’estén i s’allarga, potser també passa de pressa, però és més viscut... queda quelcom dins teu que et fa conscient que has estat atent i present.

Comparo les dues últimes setmanes i les observo atentament. Fora, mentre estava de viatge, he escrit molt més que la següent setmana. No una mica més, molt més. Viatjar sol em motiva i em permet reflexionar i crear. Potser em desconnecta amb una part del món que té relació amb els esdeveniments que conformen l’actualitat, però em connecta amb mi mateix. La setmana següent, en canvi, ha passat volant, i no tinc la sensació d’haver viscut tant. Como ho arregles? Potser és més fàcil del que pensem. Sabem que trencar la monotonia permet percebre el temps de manera diferent. Doncs tampoc és difícil trobar solucions. És qüestió de no fer sempre el mateix, de buscar alternatives dins de la quotidianitat, canviar mínimament les coses i allunyar-se de la repetició desmesurada.